PARÈNTESIS NECESSARIS

 

Un dels principals esculls, a l’hora de créixer com a éssers humans, rau en la dificultat per detectar els comportaments inconscients que ens impedeixen fer-ho.

 

Els infants hereten la forma de viure, de pensar, d’alimentar-se, de funcionar dels pares o de les persones que els envolten. Donada la seva capacitat d’absorció, això vol dir heretar tant tot allò que és conscient com allò que no ho és, tant tot allò que és positiu com la vessant negativa. El creixement personal conscient consisteix a garbellar tota l’herència i la cultura dels ancestres, a fi de conservar tot allò que ens beneficia i desestimar tot allò que ens perjudica.

 

De quina manera, doncs, podem prendre consciència dels comportaments que ens limiten si són inconscients?

 

La vida sempre ens dóna oportunitats per créixer, només cal estar atents per adonar-nos-en. Aquesta atenció, però, no resulta fàcil a la societat on vivim, ja que rebem milers i milers d’estímuls sensorials constantment i això impossibilita la concentració necessària perquè res no ens passi per alt.

 

Els fonaments de qualsevol sistema de creixement personal conscient rauen, precisament, a prendre consciència d’aquesta realitat i a conquerir l’espai necessari per recuperar la pau interior que el garbuix de la nostra vida diària ens fa perdre.

 

Quan aconseguim assossegar el nostre cor, es van fent evidents senyals constants en la nostra vida diària que ens ajuden a detectar aquells comportaments que ens fan més mal que bé. Aprenem que, sovint, allò que més ens molesta dels altres, no és més que la fotografia d’allò que hem de canviar en nosaltres mateixos.

 

Quan  aconseguim assossegar el nostre cor, descobrim que només podem veure en els altres, allò que hi ha dins nostre i que, lluny de rebutjar-ho, hem de saber acceptar-ho com a única via de transformació.

 

Quan aconseguim assossegar el nostre cor, descobrim la clau de la nostra existència. Descobrim que la felicitat no és una fita, sinó una forma de caminar.

 

Quan aconseguim assossegar el nostre cor, aprenem a gaudir en silenci de la nostra pròpia companyia, sense que la soledat ens faci sentir incòmodes.

 

No es tracta, doncs, de cercar solucions fora de nosaltres mateixos, ni en els altres ni en l’entorn. Cadascun de nosaltres compta, en la seva pau interior, amb totes les respostes, amb la informació necessària per descobrir la fita personal.

 

Només cal incorporar a la nostra agenda diària els parèntesis de pau, soledat i silenci necessaris per poder accedir al nostre cabal interior de saviesa, això ens permetrà descobrir les meravelles que la vida ens ofereix a cada instant

 

Regina Ferrando

22 de maig de 2008