EL MÓN DE LA PARELLA
L’observació dels altres és una font inesgotable de saviesa. És
la millor forma de conèixer-nos a nosaltres mateixos. Observant el tipus de
persones que ens envolten sabrem quina és la nostra actitud envers el món.
Si hem anat a parar a un món en el qual no vivim sols, i tenim
en compte que res no és perquè sí, voldrem esbrinar quin és el paper dels
altres a la nostra vida.
Molt sovint, la vida ens posa al davant persones que ens fan de
mirall, és a dir, ens mostren la nostra
imatge, perquè puguem conèixer-nos. En les nostres relacions, normalment,
sentim atracció per persones que tenen molts coses per ensenyar-nos i ens
resulten antipàtiques aquelles persones que ens mostren aspectes negatius que
nosaltres posseïm. Uns i altres fan la funció necessària perquè nosaltres
puguem créixer i desenvolupar-nos com a éssers humans.
Com sigui que ningú no ens ha parlat mai del significat de les
nostres relacions amb els altres, massa sovint ens dediquem a rebutjar aquells
que no ens agraden, sense intentar extraure’n la lliçó que tenen per a
nosaltres.
Alhora, quan estem a la vora d’algú
que ens atrau, que acostuma a ser molt diferent de nosaltres, en lloc
d’observar i aprendre allò que ens manca, intentem portar l’aigua al nostre
molí, amb la intenció que canviï.
Tenim la convicció que la nostra manera de fer és la correcta i
la dels altres és errònia, sense parar-nos a pensar que tot es pot fer de
moltes maneres i molt variades i que, una gran majoria, són correctes.
Aquesta darrera situació és la que s’esdevé molt sovint amb la
parella. Ens sentim atrets per algú i ens hi casem. Quan descobrim que som dos
pols oposats, ens afermem a les nostres arrels i intentem per tots els mitjans
que l’altre canviï de forma de fer.
Així, no permetem el nostre enriquiment personal. Quan dues
persones estan juntes i tenen caràcters completament oposats, posseeixen una
font inesgotable de creixement. Tots dos, cadascú dels del seu punt de partida,
ha de començar a caminar vers l’altre. El punt intermedi representa l’equilibri
per a tots dos.
Així, per exemple, si ens ha tocat viure amb una persona que va
més lenta que nosaltres pot voler dir que nosaltres correm massa. En la mesura
que nosaltres ens assosseguem, l’altre per la llei dels vasos comunicants anirà
una mica més de pressa, fins al dia que tots dos caminem al mateix ritme.
La vida ens ofereix totes les oportunitats per ser millors, ara
bé, és molt important que siguem capaços d’aprofitar-les. Per això, hem de
viure amb plena consciència i els ulls ben oberts perquè no se’ns escapi res.
Regina Ferrando
15 de maig de
2008