EL MÓN DE LA PARELLA

 

L’observació dels altres és una font inesgotable de saviesa. És la millor forma de conèixer-nos a nosaltres mateixos. Observant el tipus de persones que ens envolten sabrem quina és la nostra actitud envers el món.

 

Si hem anat a parar a un món en el qual no vivim sols, i tenim en compte que res no és perquè sí, voldrem esbrinar quin és el paper dels altres a la nostra vida.

 

Molt sovint, la vida ens posa al davant persones que ens fan de mirall, és a dir, ens  mostren la nostra imatge, perquè puguem conèixer-nos. En les nostres relacions, normalment, sentim atracció per persones que tenen molts coses per ensenyar-nos i ens resulten antipàtiques aquelles persones que ens mostren aspectes negatius que nosaltres posseïm. Uns i altres fan la funció necessària perquè nosaltres puguem créixer i desenvolupar-nos com a éssers humans.

 

Com sigui que ningú no ens ha parlat mai del significat de les nostres relacions amb els altres, massa sovint ens dediquem a rebutjar aquells que no ens agraden, sense intentar extraure’n la lliçó que tenen per a nosaltres.

 

Alhora, quan estem a la vora d’algú que ens atrau, que acostuma a ser molt diferent de nosaltres, en lloc d’observar i aprendre allò que ens manca, intentem portar l’aigua al nostre molí, amb la intenció que canviï.

 

Tenim la convicció que la nostra manera de fer és la correcta i la dels altres és errònia, sense parar-nos a pensar que tot es pot fer de moltes maneres i molt variades i que, una gran majoria, són correctes.

 

Aquesta darrera situació és la que s’esdevé molt sovint amb la parella. Ens sentim atrets per algú i ens hi casem. Quan descobrim que som dos pols oposats, ens afermem a les nostres arrels i intentem per tots els mitjans que l’altre canviï de forma de fer.

 

Així, no permetem el nostre enriquiment personal. Quan dues persones estan juntes i tenen caràcters completament oposats, posseeixen una font inesgotable de creixement. Tots dos, cadascú dels del seu punt de partida, ha de començar a caminar vers l’altre. El punt intermedi representa l’equilibri per a tots dos.

 

Així, per exemple, si ens ha tocat viure amb una persona que va més lenta que nosaltres pot voler dir que nosaltres correm massa. En la mesura que nosaltres ens assosseguem, l’altre per la llei dels vasos comunicants anirà una mica més de pressa, fins al dia que tots dos caminem al mateix ritme.

 

La vida ens ofereix totes les oportunitats per ser millors, ara bé, és molt important que siguem capaços d’aprofitar-les. Per això, hem de viure amb plena consciència i els ulls ben oberts perquè no se’ns escapi res.

 

Regina Ferrando

15 de maig de 2008