ELS PREJUDICIS

 

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, prejudici és l’”Actitud no raonada, mancada de provació, que es manifesta en formes d'antipatia o de simpatia envers individus, grups, races, nacionalitats, idees, etc.”

 

Molt sovint, els humans, en les nostres relacions amb els altres, ens deixem portar per prejudicis i arribem a conclusions precipitades sense anar al fons de les coses. Les conclusions sorgides d’aquesta manera de funcionar tenen molts punts per ser mancades de veritat.

 

Quantes vegades judiquem algú per la seva forma de vestir, pel seu llenguatge, pels seu gest, i això ens impedeix esbrinar exactament allò que ens vol dir, mostrar o transmetre.

 

Hauríem de tenir sempre present que tot i tothom té un missatge per a nosaltres i no hauríem de deixar escapar cap ocasió d’arribar a comprendre allò que les persones o els esdeveniments ens comuniquen, més enllà de la seva aparença.

 

Tant la finalitat de la nostra existència com la clau de la nostra felicitat rau a tenir la flexibilitat necessària per descobrir i encaixar la veritat de l’altre, des del convenciment que nosaltres no estem en possessió de la veritat absoluta i només ens acostarem mínimament a aquesta veritat, en la mesura que siguem capaços d’anar construint el trencaclosques on s’encabeixen totes les veritats que ens arriben, sense excloure’n cap.

 

Sovint és l’orgull allò que no ens permet acceptar les veritats dels altres. És l’orgull allò que ens fa rígids i inflexibles. És l’orgull allò que ens impedeix créixer en saviesa.

 

Només quan ens fem flexibles com el jonc, som capaços d’adaptar la nostra mentalitat a qualsevol esdeveniment i acceptar-lo del de la innocència. Això ens permet incorporar nous coneixements, noves idees, noves il·lusions.

 

Totes les cèl·lules del nostre cos estan sotmeses a un canvi constant, que ens permet mantenir-lo en bon estat de salut i disposat al gaudi. Deixem, també, que els nostres pensaments, les nostres idees, la nostra escala de valors, tinguin la mateixa flexibilitat que les cèl·lules del cos.

 

No ens aferrem a res ni a ningú. Deixem que el nostre pensament s’adapti a cada instant com l’aigua s’adapta al recipient que la conté.

 

Només així, serem capaços de conservar el grau de llibertat que ens permet créixer, desenvolupar-nos i completar-nos com a éssers humans. Lliures d’aferraments i lliures de prejudicis aconseguirem avançar i fer avançar la humanitat cap el seu destí final: la unitat.

 

Regina Ferrando

8 de maig de 2008