QUÈ ENS ESTÀ
PASSANT?
La setmana passada, a Premià, en plena
plaça de la Sardana, van apunyalar un home, un ésser humà perdé la vida qui sap
perquè. Algú va decidir escapçar de soca-rel un projecte personal, un cor que
bategava al mateix compàs del seu.
Molt sovint, tant ara com a través de tota
la història de la humanitat, trobem exemples de la mateixa mena: persones que
decideixen segar la vida d’un altre i duen a terme el seu projecte macabre.
Tant és així que aquests esdeveniments sovint passen a formar part del nostre
dia a dia, tant que arribem a immunitzar-nos i pot arribar el moment que ja no
ens facin ni fred ni calor.
Què ens està passant? Quin mecanisme mental
ens cuirassa l’ànima per contemplar fets com el que ens ocupa sense ni tant
sols parpellejar?
Vivim en una societat malalta, una societat
que està perdent el seu principal valor de convivència: el respecte. Sense
respecte no hi ha llibertat i sense llibertat la vida no té cap sentit.
Només en la mesura que aprenguem a viure la
llibertat des del convenciment que la nostra llibertat acaba just on comença la
llibertat de l’altre, serem capaços d’incorporar el respecte a la nostra vida.
Sense respecte no hi ha veritable convivència.
Cal començar pel respecte a nosaltres
mateixos, fent allò que creiem que hem de fer i no allò que els altres volen
que fem. En la mesura que el respecte per les nostres creences creixi, també
creixerà el respecte per les creences dels altres.
Només pacificant la nostra relació
amb nosaltres mateixos, en el sentit d’acceptar-nos i estimar-nos tal com som,
sense castigar-nos per les nostres mancances, serem capaços d’abandonar
l’agressivitat que fa que ens maltractem i que maltractem els altres.
En la mesura que conreem el
respecte, anirem aconseguint que el nostre entorn sigui cada vegada més
respectuós, des del convenciment que l’agressivitat només engendra
agressivitat.
Responguem a les interpel·lacions
dels altres amb respecte, escoltem-los des de la pau interior. No visquem a la
defensiva ja que això crea crispació. La frase feta que “la millor defensa és un bon atac” no és més que la
constatació del món agressiu que ens ha tocat viure.
Cada un de nosaltres, des del seu dia a
dia, des de la seva acció personal, pot plantar la seva llavor de respecte. La
suma de totes aquestes llavors podrà, tard o d’hora, capgirar l’agressivitat i
retornar el respecte a la nostra societat. Posem, doncs, fil a l’agulla, i que per
nosaltres no quedi.
Regina Ferrando
l’1 de maig de 2008