L’HORA DE LA VERITAT

 

Quan estem insatisfets, buits, sense il·lusió; quan la nostra vida no rutlla com nosaltres voldríem, quan per molt que fem no ens sentim realitzats, quan tenim la sensació que ningú no ens entén, quan, en definitiva, tot s’esfondra, és l’hora de fer-nos les preguntes existencials.

 

Qui sóc?, d’on vinc?, on vaig?, quin és l’objectiu de la meva vida?, quina és la meva capacitat de donar?, quina és la meva capacitat de rebre?, quines intencions em guien en les meves relacions?, m’estimo i m’accepto tal com sóc?, estimo i accepto els altres tal com són?, el meu amor pels altres és generós o és condicionat?, sóc capaç d’estimar els meus enemics o només estimo aquells que m’estimen?, tinc cura del meu cos, de la meva ment, de la meva ànima o no tinc temps per a res?

 

Aquestes preguntes cal fer-nos-les en el silenci més absolut, des de la confiança i la serenitat que ens dóna saber que dins nostre hi ha una font de saviesa inesgotable. En la profunda immensitat de la nostra pau interior hi dormen totes les respostes. Quan som capaços d’entrar dins nostre, no calen llibres, ni mestres, ni cursos. Quan decidim encarar la foscor de les pors a nosaltres mateixos, dins nostre es fa la llum pacificadora.

 

És l’hora de descobrir que la nostra satisfacció, la nostra il·lusió, la nostra felicitat depenen únicament i exclusiva de la nostra manera de viure i de veure passar la vida. És l’hora de deixar de donar la culpa del nostre malestar a tot allò que ens envolta, per afrontar amb decisió la nostra responsabilitat. És l’hora de descobrir el goig d’estimar sense esperar res a canvi, de rebre amb agraïment, de viure amb l’única intenció de ser feliços fent feliços els altres. És l’hora de la veritat, l’hora de dir les coses pel seu nom, l’hora de deixar d’enganyar-nos a nosaltres mateixos amb fantasies inútils.

 

La nostra vida serà allò que nosaltres vulguem que sigui. Cada una de les eleccions que fem avui, condicionen la nostra vida futura. No podem continuar vivint des de la inconsciència, enganyant-nos amb la idea que estem a mercè dels altres i que nosaltres no som responsables de res. Tampoc es tracta de sentir-nos eternament culpables o de sentir que els culpables són els altres. es tracta només d’incorporar a la nostra vida les estones necessàries de silenci i pau interior per deixar de viure inconscientment teledirigits per influències externes i incorporar, a l’hora de les nostres decisions, el cabal inesgotable de saviesa interior.

 

Cada una de les nostres paraules, cada una de les nostres accions, cada un dels nostres pensaments, positius o negatius, conscients o inconscients, van creant el nostre itinerari vital. En la mesura que aprenguem a escollir des de la pau i el veritable discerniment, serem capaços de redreçar els nostres camins i gaudirem de la plenitud que neix de la paraula ben dita, del pensament agraït, de l’acció incondicional, del gest amorós, de l’actitud generosa, de la relació respectuosa, aconseguint, així, ser immensament feliços i fer feliços els altres.

 

Regina Ferrando

17 d’abril de 2008