CANVIS
Aparentment, sembla que no hauria de ser massa difícil adonar-nos de l’absurditat de la
vida que portem, aquells
que hem tingut la sort de néixer en el món desenvolupat. És més, en converses i trobades, és freqüent
parlar-ne i, gairebé sempre, tots estem
d’acord a pensar que vivim amb una activitat i un estrès fora de mida. Així, si a nivell intel·lectual ho tenim tan clar, què ens impedeix
el canvi necessari per millorar el nostre estat?
Els canvis d’estil de vida, tenen el seu inici a la ment. Només quan
des de l’intel·lecte prenem consciència
que hi ha alguna cosa en la nostra
manera de fer que cal canviar, s’inicia
el canvi. Ara bé, el canvi no és automàtic.
Perquè el canvi d’estil de vida arribi al cos,
cal tenir paciència i constància.
Els humans tendim a ser impacients per naturalesa. Quan tenim una cosa clara voldríem veure-la realitzada a l’instant. Per això, ens desesperem quan, conscients de la
necessitat de deixar de fumar, ens
costa aconseguir-ho amb facilitat; quan, conscients de la necessitat de fer exercici, ens apuntem
al gimnàs, però ens costa anar-hi i, finalment, desistim; quan, conscients de la necessitat de tenir cura de l’alimentació, sucumbim amb facilitat davant
d’un menjar que sabem amb certesa que ens fa mal.
Ens tots els casos de desànim, no hem tingut en compte
que el cos
necessita temps per assimilar allò
que l’intel·lecte ja té clar,
i que cal exercitar la paciència
amb nosaltres mateixos per permetre’ns recaigudes, sense desanimar-nos i
enviar-ho tot a rodar.
La premissa principal consisteix a
deixar de castigar-nos per aquelles fites que encara no hem assolit, ans el
contrari, animar-nos constantment des de la certesa que som capaços
d’aconseguir-ho.
L’actitud amable amb nosaltres
mateixos és imprescindible per aconseguir qualsevol canvi a la nostra vida. Si
fins ara no ho hem aconseguit, cal que revisem la nostra relació amb nosaltres
mateixos. Ens comportem amb nosaltres mateixos com amics que estimen o com
enemics que posen pals a la roda?
Si volem que la nostra vida
millori, cosa que és possible perquè comptem amb els ingredients necessaris per
aconseguir-ho, hem de deixar d’estafar-nos a nosaltres mateixos amb l’actitud,
massa freqüent, de pensar que no vivim millor a causa del nostre entorn. És a
dir, que no estem millor a causa de la nostra parella, dels nostres fills, de
la nostra feina, de la nostra economia, etc.
Els canvis d’actitud no costen
diners i no depenen de ningú més que de nosaltres mateixos. Podem escollir
entre viure estressats i viure relaxats. Feta l’elecció, cal que siguem
pacients i amorosos amb les nostres recaigudes, fins aconseguir que el cos
s’adoni que hem triat el millor.
Regina Ferrando
10 d’abril de
2008