CANVIS

 

Aparentment, sembla que no hauria de ser massa difícil adonar-nos de l’absurditat de la vida que portem, aquells que hem tingut la sort de néixer en el món desenvolupat. És més, en converses i trobades, és freqüent parlar-ne i, gairebé sempre, tots estem d’acord a pensar que vivim amb una activitat i un estrès fora de mida. Així, si a nivell intel·lectual ho tenim tan clar, què ens impedeix el canvi necessari per millorar el nostre estat?

 

Els canvis d’estil de vida, tenen el seu inici a la ment. Només quan des de l’intel·lecte prenem consciència que hi ha alguna cosa en la nostra manera de fer que cal canviar, s’inicia el canvi. Ara , el canvi no és automàtic. Perquè el canvi d’estil de vida arribi al cos, cal tenir paciència i constància.

 

Els humans tendim a ser impacients per naturalesa. Quan tenim una cosa clara voldríem veure-la realitzada a l’instant. Per això, ens desesperem quan, conscients de la necessitat de deixar de fumar, ens costa aconseguir-ho amb facilitat; quan, conscients de la necessitat de fer exercici, ens apuntem al gimnàs, però ens costa anar-hi i, finalment, desistim; quan, conscients de la necessitat de tenir cura de l’alimentació, sucumbim amb facilitat davant d’un menjar que sabem amb certesa que ens fa mal.

 

Ens tots els casos de desànim, no hem tingut en compte que el cos necessita temps per assimilar allò que l’intel·lecte ja clar, i que cal exercitar la paciència amb nosaltres mateixos per permetre’ns recaigudes, sense desanimar-nos i enviar-ho tot a rodar.

 

La premissa principal consisteix a deixar de castigar-nos per aquelles fites que encara no hem assolit, ans el contrari, animar-nos constantment des de la certesa que som capaços d’aconseguir-ho.

 

L’actitud amable amb nosaltres mateixos és imprescindible per aconseguir qualsevol canvi a la nostra vida. Si fins ara no ho hem aconseguit, cal que revisem la nostra relació amb nosaltres mateixos. Ens comportem amb nosaltres mateixos com amics que estimen o com enemics que posen pals a la roda?

 

Si volem que la nostra vida millori, cosa que és possible perquè comptem amb els ingredients necessaris per aconseguir-ho, hem de deixar d’estafar-nos a nosaltres mateixos amb l’actitud, massa freqüent, de pensar que no vivim millor a causa del nostre entorn. És a dir, que no estem millor a causa de la nostra parella, dels nostres fills, de la nostra feina, de la nostra economia, etc.

 

Els canvis d’actitud no costen diners i no depenen de ningú més que de nosaltres mateixos. Podem escollir entre viure estressats i viure relaxats. Feta l’elecció, cal que siguem pacients i amorosos amb les nostres recaigudes, fins aconseguir que el cos s’adoni que hem triat el millor.

 

Regina Ferrando

10 d’abril de 2008