VERITAT ABSOLUTA

 

Tot allò que cadascun de nosaltres percep a través dels seus sentits físics i de la seva intuïció, passa a formar part d’allò que entenem per la nostra normalitat. Així, tendim a caure en la temptació de pensar inconscientment que tothom percep el mateix que nosaltres, que allò que nosaltres veiem, sentim, olorem, tastem, toquem o intuïm és comú a la resta d’humanitat.

 

Aquesta creença esdevé la principal font de contradicció de la nostra vida. Si ens tanquem en aquesta visió del món, perdrem una part molt important del coneixement que ens ve dels altres.

 

L’ésser humà, però, pot anar encara més lluny i pensar que aquells que no veuen, no senten, no oloren, no tasten, no toquen i no intueixen com ell, van errats. Per això, tendim a l’enfrontament en el moment que pensem que la nostra percepció és la bona i la diferent a la nostra és errònia.

 

Quan els grups humans ens instal·lem en la creença que la nostra forma de pensar és la bona i la dels altres no (fonament de totes les dictadures), tendim a atacar, criticar, anorrear, aquells que no pensen com nosaltres. Si, a més, tenim poder podem arribar a la perpetració de genocidis. Si fem un cop d’ull a la nostra història, trobarem una infinitat d’exemples d’aquesta realitat.

 

Semblaria que en democràcia això hauria de ser diferent, tot i que, si observem la nostra realitat actual, ens adonarem que els partits polítics que, d’alguna manera, ens representen, estan també instal·lats en el pensament únic. Així, ens regalen sempre que en tenen ocasió enfrontaments dialèctics que, lluny d’aconseguir una millora de la societat, no fan més que enfrontar-nos els uns als altres.

 

Ningú no se salva de la crema. Cadascun de nosaltres té part de culpa en el conflicte en el moment que estem convençuts que estem en possessió de la veritat i ens neguem a escoltar les veritats dels altres. En el moment que pensem que el partit al que hem votat és l’únic que pot resoldre els nostres problemes, automàticament, estem renunciant a altres veritats que ens podrien afavorir.

 

La veritat absoluta és que res ni ningú no està en possessió de la veritat absoluta. Cadascun de nosaltres, cadascun dels partits polítics, cadascun dels grups humans, està en possessió d’un fragment de la veritat i només arribarem a la veritat absoluta quan siguem capaços de sumar en lloc de dividir.

 

Per això, hem de fer el possible per aprendre a escoltar tothom des de la seguretat que la nostra percepció és relativa i només arribarà a ser absoluta en la mesura que restem oberts a la percepció dels altres. L’única solució de futur rau a escoltar-nos els uns als altres des del respecte que ens confereix l’amor i abandonant tot ànim de crítica i esperit de destrucció. Només així, individualment i col·lectiva, avançarem pel camí de l’autèntica saviesa. Junts, sense exclusions de cap mena.

 

Regina Ferrando

3 d’abril de 2008