VERITAT ABSOLUTA
Tot allò que cadascun de nosaltres percep a través dels seus sentits físics
i de la seva intuïció, passa a formar part d’allò que entenem per la nostra
normalitat. Així, tendim a caure en la temptació de pensar inconscientment que
tothom percep el mateix que nosaltres, que allò que nosaltres veiem, sentim,
olorem, tastem, toquem o intuïm és comú a la resta d’humanitat.
Aquesta creença esdevé la principal font de contradicció de la nostra vida.
Si ens tanquem en aquesta visió del món, perdrem una part molt important del
coneixement que ens ve dels altres.
L’ésser humà, però, pot anar encara més lluny i pensar que aquells que no
veuen, no senten, no oloren, no tasten, no toquen i no intueixen com ell, van
errats. Per això, tendim a l’enfrontament en el moment que pensem que la nostra
percepció és la bona i la diferent a la nostra és errònia.
Quan els grups humans ens instal·lem en la creença que la nostra forma de
pensar és la bona i la dels altres no (fonament de totes les dictadures),
tendim a atacar, criticar, anorrear, aquells que no pensen com nosaltres. Si, a
més, tenim poder podem arribar a la perpetració de genocidis. Si fem un cop
d’ull a la nostra història, trobarem una infinitat d’exemples d’aquesta
realitat.
Semblaria que en democràcia això hauria de ser diferent, tot i que, si
observem la nostra realitat actual, ens adonarem que els partits polítics que,
d’alguna manera, ens representen, estan també instal·lats en el pensament únic.
Així, ens regalen sempre que en tenen ocasió enfrontaments dialèctics que,
lluny d’aconseguir una millora de la societat, no fan més que enfrontar-nos els
uns als altres.
Ningú no se salva de la crema. Cadascun de nosaltres té part de culpa en el
conflicte en el moment que estem convençuts que estem en possessió de la
veritat i ens neguem a escoltar les veritats dels altres. En el moment que
pensem que el partit al que hem votat és l’únic que pot resoldre els nostres
problemes, automàticament, estem renunciant a altres veritats que ens podrien
afavorir.
La veritat absoluta és que res ni ningú no està en possessió de la veritat
absoluta. Cadascun de nosaltres, cadascun dels partits polítics, cadascun dels
grups humans, està en possessió d’un fragment de la veritat i només arribarem a
la veritat absoluta quan siguem capaços de sumar en lloc de dividir.
Per això, hem de fer el possible per aprendre a escoltar tothom des de la
seguretat que la nostra percepció és relativa i només arribarà a ser absoluta
en la mesura que restem oberts a la percepció dels altres. L’única solució de
futur rau a escoltar-nos els uns als altres des del respecte que ens confereix
l’amor i abandonant tot ànim de crítica i esperit de destrucció. Només així, individualment i col·lectiva, avançarem
pel camí de l’autèntica saviesa. Junts, sense exclusions
de cap mena.
Regina Ferrando
3 d’abril de 2008