EQUILIBRI PERSONAL

 

A la nostra societat occidental, no és gens fàcil abstraure’s de l’entorn per realitzar un camí interior. És una societat polaritzada en el fer, que massa sovint oblida la capacitat de ser. Els éssers humans, per tal d’aconseguir l’equilibri, necessitem conrear tots dos aspectes. Ser i fer haurien d’estar en equilibri constant per tal de poder desenvolupar-nos de forma saludable i feliç.

 

Això fa que de tant en tant tinguem una sensació de buidor, d’insatisfacció creixent que ens mena a cercar en el món material per poder satisfer-nos. Creiem que la parella ens farà feliç, que els fills ens completaran, que un bon sou ens farà sentir realitzats, que un bon cotxe ens farà més potents.

 

Lluny de tot això, si la nostra recerca es dirigeix només en l’àmbit de tenir, tard o d’hora, ens adonarem que la nostra infelicitat i la nostra insatisfacció continuen complicant-nos la vida.

 

La clau de la satisfacció i de la felicitat rau únicament i exclusiva en la nostra relació amb nosaltres mateixos, en la quantitat de pau interior que siguem capaços de col·leccionar i, en definitiva, en la quantitat d’amor que siguem capaços d’oferir.

 

I és que, si ens hi fixem, ens adonarem que les consecucions materials no tenen res a veure amb el nostre benestar i la nostra felicitat. Aquells que vivim en el món desenvolupat tendim a creure que els pobres no són feliços. Només quan visitem un país pobre i observem les cares dels seus habitants, constatem que molts d’ells en la seva pobresa són més feliços que nosaltres amb la nostra opulència.

 

El món que ens ha tocat viure és un regal que hem obtingut només per l’accident del naixement, no pas per mèrits propis. Això sol, ens hauria de convertir en éssers eternament agraïts i disposats a donar-ho tot i, en canvi, massa sovint, esdevenim cecs a la nostra font interior i ens enfanguem en tristor, insatisfacció i negativitat.

 

No deixem passar ni un moment més per dedicar una part de la nostra vida a viatjar pel nostre món interior. És en ell on descobrirem que res ni ningú ens farà sentir satisfets si no hem trobat la satisfacció que rau en el nostre interior.

 

Dins nostre hi ha un a font inesgotable d’amor, de pau, de satisfacció. Si la sabem trobar la nostra vida  farà un salt qualitatiu. Ens adonarem que tot allò que hi ha al nostre voltant, hi és per al nostre gaudi, però que el gaudi no serà possible sense el conreu tossut del silenci interior.

 

Aprenguem a viure equilibrant els dos àmbits, l’interior i l’exterior, el fer i el ser. Recordem sempre de connectar cada dia amb la nostra font de saviesa interior i, des d’ella, relacionem-nos amb tot allò que ens envolta. Això farà no tant sols que l’equilibri ens dugui a la felicitat, sinó que puguem esdevenir un regal per als altres. I, no ho oblidem mai, aquest hauria de ser el nostre principal objectiu.

 

Regina Ferrando

13 de març de 2008