EQUILIBRI PERSONAL
A la nostra societat occidental, no és gens fàcil abstraure’s de l’entorn
per realitzar un camí interior. És una societat polaritzada en el fer, que
massa sovint oblida la capacitat de ser. Els éssers humans, per tal d’aconseguir l’equilibri, necessitem conrear
tots dos aspectes. Ser i fer haurien d’estar en equilibri constant per tal de
poder desenvolupar-nos de forma saludable i feliç.
Això fa que de tant en tant tinguem una sensació de
buidor, d’insatisfacció creixent que ens mena a cercar en el món material per
poder satisfer-nos. Creiem que la parella ens farà
feliç, que els fills ens completaran, que un bon sou ens farà sentir
realitzats, que un bon cotxe ens farà més potents.
Lluny de tot això, si la nostra recerca es dirigeix només en l’àmbit de
tenir, tard o d’hora, ens adonarem que la nostra infelicitat i la nostra
insatisfacció continuen complicant-nos la vida.
La clau de la satisfacció i de la felicitat rau únicament i exclusiva en la
nostra relació amb nosaltres mateixos, en la quantitat de pau interior que
siguem capaços de col·leccionar i, en definitiva, en la quantitat d’amor que
siguem capaços d’oferir.
I és que, si ens hi fixem, ens adonarem que les consecucions materials no
tenen res a veure amb el nostre benestar i la nostra felicitat. Aquells que
vivim en el món desenvolupat tendim a creure que els pobres no són feliços.
Només quan visitem un país pobre i observem les cares dels seus habitants,
constatem que molts d’ells en la seva pobresa són més feliços que nosaltres amb
la nostra opulència.
El món que ens ha tocat viure és un regal que hem obtingut només per
l’accident del naixement, no pas per mèrits propis. Això sol, ens hauria de
convertir en éssers eternament agraïts i disposats a donar-ho tot i, en canvi,
massa sovint, esdevenim cecs a la nostra font interior i ens enfanguem en
tristor, insatisfacció i negativitat.
No deixem passar ni un moment més per dedicar una part de la nostra vida a
viatjar pel nostre món interior. És en ell on descobrirem que res ni ningú ens
farà sentir satisfets si no hem trobat la satisfacció que rau en el nostre
interior.
Dins nostre hi ha un a font inesgotable d’amor, de pau, de satisfacció. Si
la sabem trobar la nostra vida farà un
salt qualitatiu. Ens adonarem que tot allò que hi ha al nostre voltant, hi és
per al nostre gaudi, però que el gaudi no serà possible sense el conreu tossut
del silenci interior.
Aprenguem a viure equilibrant els dos àmbits,
l’interior i l’exterior, el fer i el ser. Recordem sempre de connectar cada dia
amb la nostra font de saviesa interior i, des d’ella, relacionem-nos amb tot
allò que ens envolta. Això farà no tant sols que l’equilibri ens dugui a la
felicitat, sinó que puguem esdevenir un regal per als altres. I, no ho oblidem
mai, aquest hauria de ser el nostre principal objectiu.
Regina Ferrando
13 de març de 2008