EL SOMRIURE, FONT DE JOIA
La joia és un remei infal·lible. Un mig somriure a temps, pot fer que
s’aclareixi el dia més ennuvolat. Si al matí, en llevar-nos, ens mirem al
mirall i descobrim que les comissures dels nostres llavis romanen extàtiques,
sense dibuixar el més mínim somriure, cal que ens afanyem a fer quelcom per
recuperar una expressió de joia.
No cal que ens vestim de pressa i anem corrent a la farmàcia a comprar un
somriure, perquè dissortadament encara no en venen. És molt més senzill. N’hi ha
prou, un cop davant del mirall, a posar els dos dits índex de les dues mans a
les comissures dels llavis i tirar-les una mica amunt, alhora que obrim els
ulls. Automàticament la nostra expressió passarà del tant se me’n fa a la
joia. Cal mantenir aquest gest uns cinc minuts com a mínim, perquè la
musculatura de la nostra cara s’adapti al nou estat d’ànim i puguem
conservar-lo durant tot el dia, sense necessitat que els nostres dits li facin
de puntal.
En la mesura que aprenguem a mantenir
el somriure, cosa que amb l’exercici diari se’ns farà cada vegada més fàcil,
haurem aconseguit un gran canvi en la nostra manera de ser
i, també, en la nostra fisiologia.
Pel que fa a la nostra relació
amb els altres,
descobrirem que si en saludar-los els
dediquem un somriure, automàticament, un altre somriure passarà a formar part de la seva expressió, cosa que farà que
també nosaltres rebem somriures que no faran més que anar potenciant
la nostra joia creixent.
Es tracta, doncs, de començar a exercitar-nos en aquest art d’escampar
bon rotllo al nostre entorn, tot i que d’entrada algú ens pugui
titllar de beneitons.
Està demostrat científicament
que, quan estem contents, la nostra sang circula amb més fluidesa que quan estem tristos.
Podríem dir, doncs, que la joia es podria considerar l’anticoagulant
natural per excel·lència,
que facilitaria un treball més eficaç del nostre cor i dels
nostres pulmons i que
seria, per això, una
medicina totalment natural per
prevenir l’aparició dels sempre temuts problemes
vasculars.
Gràcies als avenços científics podem fer front a un grapat de malalties que ens èpoques passades eren mortals. Però podem,
també, intentar modificar la nostra manera de veure les coses i de viure, per tal de prevenir l’aparició de
les mateixes.
No deixem tota la responsabilitat
de la nostra salut en mans dels nostres
metges i passem a exercitar la part de responsabilitat que ens pertoca com a amos i senyors d’un cos que ens regalen a l’hora del naixement i que, en la majoria de
casos, està en perfectes condicions d’ús.
La nostra manera de fer i de pensar pot afavorir que puguem gaudir de perfecte salut, però també pot esdevenir el nostre pitjor enemic potenciant
l’aparició de malalties. Escollim sempre l’actitud saludable i no ens oblidem
mai de somriure.
Regina Ferrando
6 de març de 2008