EL SOMRIURE, FONT DE JOIA

 

La joia és un remei infal·lible. Un mig somriure a temps, pot fer que s’aclareixi el dia més ennuvolat. Si al matí, en llevar-nos, ens mirem al mirall i descobrim que les comissures dels nostres llavis romanen extàtiques, sense dibuixar el més mínim somriure, cal que ens afanyem a fer quelcom per recuperar una expressió de joia.

 

No cal que ens vestim de pressa i anem corrent a la farmàcia a comprar un somriure, perquè dissortadament encara no en venen. És molt més senzill. N’hi ha prou, un cop davant del mirall, a posar els dos dits índex de les dues mans a les comissures dels llavis i tirar-les una mica amunt, alhora que obrim els ulls.  Automàticament la nostra expressió passarà del tant se me’n fa a la joia. Cal mantenir aquest gest uns cinc minuts com a mínim, perquè la musculatura de la nostra cara s’adapti al nou estat d’ànim i puguem conservar-lo durant tot el dia, sense necessitat que els nostres dits li facin de puntal. 

 

En la mesura que aprenguem a mantenir el somriure, cosa que amb l’exercici diari se’ns farà cada vegada més fàcil, haurem aconseguit un gran canvi en la nostra manera de ser i, també, en la nostra fisiologia.

 

Pel que fa a la nostra relació amb els altres, descobrirem que si en saludar-los els dediquem un somriure, automàticament, un altre somriure passarà a formar part de la seva expressió, cosa que farà que també nosaltres rebem somriures que no faran més que anar potenciant la nostra joia creixent.

 

Es tracta, doncs, de començar a exercitar-nos en aquest art d’escampar bon rotllo al nostre entorn, tot i que d’entrada algú ens pugui titllar de beneitons.

 

Està demostrat científicament que, quan estem contents, la nostra sang circula amb més fluidesa que quan estem tristos. Podríem dir, doncs, que la joia es podria considerar l’anticoagulant natural per excel·lència, que facilitaria un treball més eficaç del nostre cor i dels nostres pulmons i que seria, per això, una medicina totalment natural per prevenir l’aparició dels sempre temuts problemes vasculars. 

 

Gràcies als avenços científics podem fer front a un grapat de malalties que ens èpoques passades eren mortals. Però podem, també, intentar modificar la nostra manera de veure les coses i de viure, per tal de prevenir l’aparició de les mateixes.

 

No deixem tota la responsabilitat de la nostra salut en mans dels nostres metges i passem a exercitar la part de responsabilitat que ens pertoca com a amos i senyors d’un cos que ens regalen a l’hora del naixement i que, en la majoria de casos, està en perfectes condicions d’ús.

 

La nostra manera de fer i de pensar pot afavorir que puguem gaudir de perfecte salut, però també pot esdevenir el nostre pitjor enemic potenciant l’aparició de malalties. Escollim sempre l’actitud saludable i no ens oblidem mai de somriure.

 

Regina Ferrando

6 de març de 2008