EXPECTATIVES

 

Les expectatives són la clau de la nostra felicitat, però també poden ser la nostra font principal d’insatisfacció. En la mesura que les nostres expectatives s’acosten a la realitat que es va produint ens sentim satisfets. En canvi, si projectem expectatives massa ambicioses o difícils d’assolir, nosaltres sols ens condemnem a viure insatisfets.

 

La clau de la felicitat rau a viure confiats en el procés de la vida, des de la seguretat que sempre tindrem allò que necessitem, i la nostra màxima expectativa hauria de ser pretendre ser un regal per a aquells que ens envolten. Aquesta manera de viure és la que ens aportarà les contrapartides més sublims.

 

Esperar que la vida ens doni això o allò i, si no podem aconseguir-ho, sentir-nos infeliços, és un parany mortal de la nostra ment. Des de la nostra perspectiva limitada, no podem saber què és el millor per a nosaltres. És més, tots sabem que els moments difícils són  aquells que més savis ens fan però, per descomptat, ningú de nosaltres conscientment escull viure un d’aquests moments.

 

Quina hauria de ser, doncs, la nostra actitud si pretenem viure feliços i satisfets? Heus ací una pregunta clau, la resposta de la qual podria canviar la nostra vida.

 

La màxima expectativa de l’ésser humà és ser feliç. En el decurs de la vida, però, errem massa sovint el camí per aconseguir aquesta felicitat. Ens desviem per viaranys de consecucions familiars, laborals, materials, oblidant la nostra connexió amb la font d’energia universal. Això ens fa sentir sols i aïllats de l’univers i ens fa perdre la confiança bàsica. Arribem a oblidar la nostra font de saviesa interior i acabem centrant-nos només en tot allò que ens manca, en lloc de fer-ho en tot allò que ja tenim.

 

Cada un de nosaltres, si és capaç d’entrar en contacte amb allò que ens uneix i que rau amagat en les profunditats del nostre ésser, cosa que només s’aconsegueix conreant la meditació i el silenci interior, obté la resposta personal a les grans preguntes existencials.

 

Una solució comú a tots els humans podria ser aprendre a viure estimant-nos i estimant tot allò que ens envolta, sense esperar res a canvi. Aquesta actitud de no esperar, que tant difícil se’ns fa, és la clau de la felicitat.

 

Si no esperem res, cada cosa que ens arribi serà un regal. Si som capaços de no manipular els nostres actes amb intencions egoistes i aconseguim viure plenament el present amb actitud amorosa cap a tot allò que ens envolta, la vida, en contrapartida, ens sorprendrà a cada instant i descobrirem que la nostra felicitat no té res a veure amb allò que esperem, sinó amb la quantitat d’amor que siguem capaços de generar i d’oferir. L’única expectativa veritablement beneficiosa és el desig d’estimar amb apassionament, des de la generositat i la gratuïtat.

 

Regina Ferrando

28 de febrer de 2008