EXPECTATIVES
Les expectatives són
la clau de la nostra felicitat, però també poden ser la nostra font principal
d’insatisfacció. En la mesura que les nostres expectatives s’acosten a la
realitat que es va produint ens sentim satisfets. En canvi, si projectem
expectatives massa ambicioses o difícils d’assolir, nosaltres sols ens
condemnem a viure insatisfets.
La clau de la
felicitat rau a viure confiats en el procés de la vida, des de la seguretat que
sempre tindrem allò que necessitem, i la nostra màxima expectativa hauria de
ser pretendre ser un regal per a aquells que ens envolten. Aquesta manera de
viure és la que ens aportarà les contrapartides més sublims.
Esperar que la vida
ens doni això o allò i, si no podem aconseguir-ho, sentir-nos infeliços, és un
parany mortal de la nostra ment. Des de la nostra perspectiva limitada, no
podem saber què és el millor per a nosaltres. És més, tots sabem que els
moments difícils són aquells que més
savis ens fan però, per descomptat, ningú de nosaltres conscientment escull
viure un d’aquests moments.
Quina hauria de ser,
doncs, la nostra actitud si pretenem viure feliços i satisfets? Heus ací una
pregunta clau, la resposta de la qual podria canviar la nostra vida.
La màxima
expectativa de l’ésser humà és ser feliç. En el decurs de la vida, però, errem
massa sovint el camí per aconseguir aquesta felicitat. Ens desviem per viaranys
de consecucions familiars, laborals, materials, oblidant la nostra connexió amb
la font d’energia universal. Això ens fa sentir sols i aïllats de l’univers i
ens fa perdre la confiança bàsica. Arribem a oblidar la nostra font de saviesa
interior i acabem centrant-nos només en tot allò que ens manca, en lloc de
fer-ho en tot allò que ja tenim.
Cada un de
nosaltres, si és capaç d’entrar en contacte amb allò que ens uneix i que rau
amagat en les profunditats del nostre ésser, cosa que només s’aconsegueix
conreant la meditació i el silenci interior, obté la resposta personal a les
grans preguntes existencials.
Una solució comú a
tots els humans podria ser aprendre a viure estimant-nos i estimant tot allò
que ens envolta, sense esperar res a canvi. Aquesta actitud de no esperar, que
tant difícil se’ns fa, és la clau de la felicitat.
Si no esperem res,
cada cosa que ens arribi serà un regal. Si som capaços de no manipular els
nostres actes amb intencions egoistes i aconseguim viure plenament el present
amb actitud amorosa cap a tot allò que ens envolta, la vida, en contrapartida,
ens sorprendrà a cada instant i descobrirem que la nostra felicitat no té res a
veure amb allò que esperem, sinó amb la quantitat d’amor que siguem capaços de
generar i d’oferir. L’única expectativa veritablement beneficiosa és el desig
d’estimar amb apassionament, des de la generositat i la gratuïtat.
Regina Ferrando
28 de febrer de 2008