ELS MISSATGES DEL
COS
Els problemes del
cos són, gairebé sempre, una conseqüència de problemes de la ment o de les
emocions. El cos, si el poguéssim alliberar de la resta del nostre ésser, és
l’única part que viu plenament el present, amb
capacitat de gaudir i ser feliç. Per això, el nostre cos és la nostra
àncora de salvació, quan la ment o les emocions pertorben el nostre equilibri i
la nostra tranquil·litat.
Els pensaments i
emocions positives tendeixen a relaxar el nostre cos, a deixar que la sang
flueixi amb joia, a fer-nos les digestions menys pesades, a permetre que els
nostres pulmons treballin amb efectivitat, a facilitar, en definitiva, les
nostres funcions bàsiques perquè el nostre cos es conservi en perfectes
condicions i sigui el vehicle adient per viure satisfets i feliços.
Si veiem que el
nostre cos té dificultats per funcionar, obligant-nos a prendre calmants, a fer
dietes, a fer llit freqüentment; quan ens adonem, en definitiva, que estem perdent
la salut, seria bo que intentéssim esbrinar quins són els pensaments o les
emocions que ens han portat al desgast físic. Si som capaços de fer-nos-en
conscients haurem començat a retornar a la salut perduda.
Massa sovint lliguem
l’estat de salut a l’edat. Ens conformem pensant que és normal que el nostre
cos vagi perdent facultats i això fa que no en tinguem la cura suficient.
Preferim prendre medicaments en lloc de voler esbrinar quines són les pautes de
conducta que ens desequilibren, sense tenir en compte que si bé els medicaments
són útils i necessaris, moltes vegades podríem estalviar-nos-els si fóssim
capaços de canviar la nostra manera de pensar i sentir, estalviant-nos, alhora,
llurs efectes secundaris.
El cos constantment
ens dóna pistes del seu estat. Per exemple, elimina l’acumulació de tensió amb
dolor. Això vol dir que quan ens fa mal, és que està alliberant alguna tensió.
Si centrem la nostra atenció en aquest dolor, és possible que puguem descobrir
quin pensament o quina emoció ha provocat la tensió. Si en lloc d’això ens
prenem un calmant, no fem més que perpetuar el dolor, perquè no en resolem la
causa.
A la nostra societat
occidental que ens obliga a l’activitat constant, ens és més còmode eliminar
els símptomes amb algun medicament, que perdre una part del nostre temps a
voler esbrinar-ne la causa i posar-hi remei. Així, a través dels anys, el
nostre cos va perdent facultats i ens porta a una vida més llarga que fa uns
anys, però que massa sovint la darrera etapa es desenvolupa amb una qualitat de
vida que resta lluny de la dignitat.
Si aprenem a
escoltar els missatges del cos, que s’expressa amb símptomes, aconseguirem una
informació molt valuosa que ens permetrà canviar aquells aspectes de la nostra
personalitat que ens limiten. I, com a conseqüència d’això, serem capaços de
viure amb amor, joia i pau tots els dies de la nostra vida.
Regina Ferrando
21 de febrer de 2008