ELS MISSATGES DEL COS

 

Els problemes del cos són, gairebé sempre, una conseqüència de problemes de la ment o de les emocions. El cos, si el poguéssim alliberar de la resta del nostre ésser, és l’única part que viu plenament el present, amb  capacitat de gaudir i ser feliç. Per això, el nostre cos és la nostra àncora de salvació, quan la ment o les emocions pertorben el nostre equilibri i la nostra tranquil·litat.

 

Els pensaments i emocions positives tendeixen a relaxar el nostre cos, a deixar que la sang flueixi amb joia, a fer-nos les digestions menys pesades, a permetre que els nostres pulmons treballin amb efectivitat, a facilitar, en definitiva, les nostres funcions bàsiques perquè el nostre cos es conservi en perfectes condicions i sigui el vehicle adient per viure satisfets i feliços.

 

Si veiem que el nostre cos té dificultats per funcionar, obligant-nos a prendre calmants, a fer dietes, a fer llit freqüentment; quan ens adonem, en definitiva, que estem perdent la salut, seria bo que intentéssim esbrinar quins són els pensaments o les emocions que ens han portat al desgast físic. Si som capaços de fer-nos-en conscients haurem començat a retornar a la salut perduda.

 

Massa sovint lliguem l’estat de salut a l’edat. Ens conformem pensant que és normal que el nostre cos vagi perdent facultats i això fa que no en tinguem la cura suficient. Preferim prendre medicaments en lloc de voler esbrinar quines són les pautes de conducta que ens desequilibren, sense tenir en compte que si bé els medicaments són útils i necessaris, moltes vegades podríem estalviar-nos-els si fóssim capaços de canviar la nostra manera de pensar i sentir, estalviant-nos, alhora, llurs efectes secundaris.

 

El cos constantment ens dóna pistes del seu estat. Per exemple, elimina l’acumulació de tensió amb dolor. Això vol dir que quan ens fa mal, és que està alliberant alguna tensió. Si centrem la nostra atenció en aquest dolor, és possible que puguem descobrir quin pensament o quina emoció ha provocat la tensió. Si en lloc d’això ens prenem un calmant, no fem més que perpetuar el dolor, perquè no en resolem la causa.

 

A la nostra societat occidental que ens obliga a l’activitat constant, ens és més còmode eliminar els símptomes amb algun medicament, que perdre una part del nostre temps a voler esbrinar-ne la causa i posar-hi remei. Així, a través dels anys, el nostre cos va perdent facultats i ens porta a una vida més llarga que fa uns anys, però que massa sovint la darrera etapa es desenvolupa amb una qualitat de vida que resta lluny de la dignitat.

 

Si aprenem a escoltar els missatges del cos, que s’expressa amb símptomes, aconseguirem una informació molt valuosa que ens permetrà canviar aquells aspectes de la nostra personalitat que ens limiten. I, com a conseqüència d’això, serem capaços de viure amb amor, joia i pau tots els dies de la nostra vida.

 

Regina Ferrando

21 de febrer de 2008