GRÀCIES

L’agraïment és la capacitat de reconèixer les coses bones que hi ha a la nostra vida. Moment a moment, la vida ens ofereix moltes possibilitats per agrair, però no sempre som capaços d’adonar-nos-en.

Sense aquesta capacitat, la vida esdevé un calvari difícil de suportar. Si cada matí, en llevar-nos, no som capaços d’agrair res, és que el nostre pensament resta enfangat en negativitat.

Gràcies és la paraula clau que tots els pares ensenyen als infants i els ho recorden constantment amb aquella frase: “què es diu?”.

A mesura que ens fem grans, alguns de nosaltres perdem la capacitat de ser conscients de les ocasions que la vida ens ofereix per expressar aquest mot i això ens impossibilitat d’adonar-nos de tot allò que ens arriba del nostre entorn.

Si prenem consciència que hem passat tot un dia sense dir gràcies, cal que ens dediquem a observar els nostres pensaments i la nostra escala de valors, cosa que ens farà adonar, tard o d’hora, que som injustos amb la nostra realitat.

Qualsevol cosa que ens passa sempre té dues lectures, la positiva i la negativa. La positiva ens mena a expressar la nostra capacitat d’agraïment, la negativa, en canvi, ens fa perdre el sentit de la vida.

Acostumem-nos a ser agraïts amb cada gest que ens arriba, amb cada paraula amable que se’ns ofereix, amb cada somriure que ens regalin. Siguem agraïts també amb tots els avantatges que ens ofereix la nostra societat desenvolupada, que són molts i variats.

Massa vegades vivim centrats en allò que ens manca i no en allò que tenim i massa sovint, també, centrem la nostra vida en tenir i no en ser.

Donades les nostres circumstàncies, cada dia, podem trobar una infinitat d’ocasions per verbalitzar el mot màgic de “gràcies”. I, en la mesura que ho fem, anirem sentint-nos cada vegada més afortunats.

La nostra visió de la vida, només depèn de nosaltres i de la nostra capacitat d’agrair. Deixem d’una vegada per totes de veure l’ampolla mig buida i passem a valorar justament la seva plenitud.

Som éssers complets i feliços en potència i si la nostra manera de fer no expressa aquesta realitat, estem abocats al desencís, a la infelicitat i a la insatisfacció.

Visquem cada dia com la millor possibilitat de canvi que la vida ens ofereix i proposem-nos fer-ho amb joia i agraïment.

Regina Ferrando

14 de febrer de 2008