EL SENTIT DE LA VIDA
La vida és una
col·lecció d’experiències cada una de les quals ens aporta saviesa. Massa
sovint, però, vivim de forma inconscient sense saber esbrinar el perquè de cada
cosa.
La nostra
experiència actual està formada per l’herència rebuda, per la cultura i per la
successió d’esdeveniments que van omplint el nostre bagatge mental. L’herència
representa els tarannàs dels nostres progenitors i, també, dels avantpassats.
La cultura és aquell seguit de normes i informació que anem rebent des del
naixement i, finalment, cada experiència de la nostra vida és enregistrada en
sentit positiu o negatiu depenent de com l’hem viscuda.
Les formes de
conducta dels nostres ancestres no sempre ens proporcionen una informació saludable.
Tots sabem que no hi ha escoles de pares i que tots, a l’hora d’exercir aquest
rol, ho fem amb la millor intenció, però no sempre amb la màxima eficàcia. En
la mesura que els educadors creixen a nivell personal, l’educació que
imparteixen serà més o menys efectiva.
La cultura depèn del
moment social viscut i, sovint, no està enfocada a aprendre a viure sinó a
acumular conceptes que desenvolupen l’intel·lecte,
però no sempre augmenten la humanitat.
En la societat
occidental, és a partir de la quarantena que, una vegada assolides les fites
materials (família, feina, estabilitat econòmica), hom es planteja el sentit de
la vida.
És llavors quan hom
s’adona que hi ha d’haver alguna cosa més, perquè en el fons del fons ens
sentim insatisfets.
Si tenim la sort de
prendre consciència que en qualsevol moment de la vida podem canviar, iniciarem
el camí de la veritable saviesa, que consisteix a analitzar la nostra escala de
valors i a posar cada cosa al seu lloc.
Iniciem així un nou
període de la nostra vida en el qual descobrim que cada esdeveniment té un
sentit que ens ensenya a modelar les nostres accions, amb la finalitat de
convertir-nos cada dia en éssers millors. Descobrim que sovint el nostre
tarannà és el nostre pitjor enemic i que, només canviant-lo, aconseguirem la
felicitat i la satisfacció.
Aquest és l’inici d’una nova vida que ens fa esdevenir bon models per
als infants que ens envolten i que allò que mostrem té molta més importància
que qualsevol concepte intel·lectual.
És el moment de descobrir
el sentit de l’amor que ens fa respectar la pròpia vida i la de tot allò que
ens envolta i, en contrapartida, ens omple de felicitat i satisfacció.
Regina Ferrando
7 de febrer de 2008