EL SENTIT DE LA VIDA

 

La vida és una col·lecció d’experiències cada una de les quals ens aporta saviesa. Massa sovint, però, vivim de forma inconscient sense saber esbrinar el perquè de cada cosa.

 

La nostra experiència actual està formada per l’herència rebuda, per la cultura i per la successió d’esdeveniments que van omplint el nostre bagatge mental. L’herència representa els tarannàs dels nostres progenitors i, també, dels avantpassats. La cultura és aquell seguit de normes i informació que anem rebent des del naixement i, finalment, cada experiència de la nostra vida és enregistrada en sentit positiu o negatiu depenent de com l’hem viscuda.

 

Les formes de conducta dels nostres ancestres no sempre ens proporcionen una informació saludable. Tots sabem que no hi ha escoles de pares i que tots, a l’hora d’exercir aquest rol, ho fem amb la millor intenció, però no sempre amb la màxima eficàcia. En la mesura que els educadors creixen a nivell personal, l’educació que imparteixen serà més o menys efectiva.

 

La cultura depèn del moment social viscut i, sovint, no està enfocada a aprendre a viure sinó a acumular conceptes que desenvolupen l’intel·lecte, però no sempre augmenten la humanitat.

 

En la societat occidental, és a partir de la quarantena que, una vegada assolides les fites materials (família, feina, estabilitat econòmica), hom es planteja el sentit de la vida.

 

És llavors quan hom s’adona que hi ha d’haver alguna cosa més, perquè en el fons del fons ens sentim insatisfets.

 

Si tenim la sort de prendre consciència que en qualsevol moment de la vida podem canviar, iniciarem el camí de la veritable saviesa, que consisteix a analitzar la nostra escala de valors i a posar cada cosa al seu lloc.

 

Iniciem així un nou període de la nostra vida en el qual descobrim que cada esdeveniment té un sentit que ens ensenya a modelar les nostres accions, amb la finalitat de convertir-nos cada dia en éssers millors. Descobrim que sovint el nostre tarannà és el nostre pitjor enemic i que, només canviant-lo, aconseguirem la felicitat i la satisfacció.

 

Aquest és l’inici d’una nova vida que ens fa esdevenir bon models per als infants que ens envolten i que allò que mostrem té molta més importància que qualsevol concepte intel·lectual.

 

És el moment de descobrir el sentit de l’amor que ens fa respectar la pròpia vida i la de tot allò que ens envolta i, en contrapartida, ens omple de felicitat i satisfacció.

 

Regina Ferrando

7 de febrer de 2008