A L’ENTORN DE LA FLEXIBILITAT

 

La flexibilitat és aquella capacitat humana que ens permet adaptar-nos a totes les situacions, siguin quines siguin, i encara que no en puguem entendre el significat.

 

A la majoria dels éssers humans ens costa acceptar algunes coses que ens passen a la vida, sobretot si representen dolor, dificultat o trasbals. Però si tenim en compte que res no passa perquè sí i aquest pensament el fem conscient en els moments feixucs, sabrem extraure l’ensenyament que cada situació ens proposa.

 

A ningú no li agraden els moments difícils i sovint ens desesperem a l’hora de viure’ls, però si mirem enrere, en la nostra vida, ens adonarem que és justament en aquests moments que hem après les lliçons més importants.

 

Ens trasbalsen els esdeveniments que no hem previst i que ens trenquen els esquemes i les expectatives. Quan això passa, és útil asserenar-se i preguntar-se què ens vol dir la vida amb aquella situació.

 

Això passa sovint amb les malalties. Quan estem malalts, l’única cosa que ens preocupa és estar bé i poques vegades ens preguntem què vol dir-nos aquella malaltia.

 

Les malalties ens obliguen a aturar-nos, cosa que en la nostra societat no és fàcil. Però si analitzem el llenguatge del cos, sovint descobrirem que la malaltia no és més que un crit d’alerta d’un cos que hem portat al límit.

 

Si després de la malaltia tenim la suficient flexibilitat per adaptar-nos a les nostres limitacions, haurem après una gran lliçó.

 

Si en lloc d’això, seguim amb el mateix tarannà que abans d’estar malalts, tard o d’hora, el cos ens tornarà a aturar i les aturades seran cada vegada més estrictes.

 

Hem de ser conscients que els éssers humans, a través dels anys creixem en saviesa, però alhora hem d’adequar les nostres accions als canvis del nostre cos.

 

Les nostres malalties ens faran conèixer quines són les actituds que hem de canviar i la flexibilitat ens ajudarà a fer-ho.

 

Si ens entossudim a continuar forçant la màquina, sense tenir en compte el llenguatge del cos, estarem abocats a malalties cròniques que, poc a poc o de pressa, ens limitaran cada vegada més.

 

El nostre cos és el nostre gran mestre. L’observació del cos ens ajuda a evitar els enganys de la ment i facilita la nostra vivència del present. Si a això ho vivim amb flexibilitat en lloc de la tossuderia, aconseguirem reduir les malalties i viure feliços i satisfets.

 

Regina Ferrando

24 de gener de 2008