A L’ENTORN DE LA FLEXIBILITAT
La flexibilitat és
aquella capacitat humana que ens permet adaptar-nos a totes les situacions,
siguin quines siguin, i encara que no en puguem entendre el significat.
A la majoria dels
éssers humans ens costa acceptar algunes coses que ens passen a la vida,
sobretot si representen dolor, dificultat o trasbals. Però si tenim en compte
que res no passa perquè sí i aquest pensament el fem conscient en els moments
feixucs, sabrem extraure l’ensenyament que cada situació ens proposa.
A ningú no li
agraden els moments difícils i sovint ens desesperem a l’hora de viure’ls, però
si mirem enrere, en la nostra vida, ens adonarem que és justament en aquests
moments que hem après les lliçons més importants.
Ens trasbalsen els
esdeveniments que no hem previst i que ens trenquen els esquemes i les
expectatives. Quan això passa, és útil asserenar-se i preguntar-se què ens vol
dir la vida amb aquella situació.
Això passa sovint
amb les malalties. Quan estem malalts, l’única cosa que ens preocupa és estar
bé i poques vegades ens preguntem què vol dir-nos aquella malaltia.
Les malalties ens
obliguen a aturar-nos, cosa que en la nostra societat no és fàcil. Però si
analitzem el llenguatge del cos, sovint descobrirem que la malaltia no és més
que un crit d’alerta d’un cos que hem portat al límit.
Si després de la
malaltia tenim la suficient flexibilitat per adaptar-nos a les nostres
limitacions, haurem après una gran lliçó.
Si en lloc d’això,
seguim amb el mateix tarannà que abans d’estar malalts, tard o d’hora, el cos
ens tornarà a aturar i les aturades seran cada vegada més estrictes.
Hem de ser
conscients que els éssers humans, a través dels anys creixem en saviesa, però
alhora hem d’adequar les nostres accions als canvis del nostre cos.
Les nostres
malalties ens faran conèixer quines són les actituds que hem de canviar i la
flexibilitat ens ajudarà a fer-ho.
Si ens entossudim a
continuar forçant la màquina, sense tenir en compte el llenguatge del cos,
estarem abocats a malalties cròniques que, poc a poc o de pressa, ens limitaran
cada vegada més.
El nostre cos és el
nostre gran mestre. L’observació del cos ens ajuda a evitar els enganys de la
ment i facilita la nostra vivència del present. Si a això ho vivim amb flexibilitat
en lloc de la tossuderia, aconseguirem reduir les malalties i viure feliços i
satisfets.
Regina Ferrando
24 de gener de 2008