NOU ANY

 

Acabem d’encetar un nou any. Un any innocent i verge que anirem fent créixer amb la força dels nostres pensaments.

 

Un any que comença és el millor exemple d’una incògnita gegantina que, a molts de nosaltres, éssers humans, se’ns planteja com una gran buit.

 

Depenent de la nostra situació personal i de la qualitat dels nostres pensaments, un nou any pot representar la incertesa i la inseguretat, o bé l’esperança i la confiança.

 

Cada un de nosaltres és amo i senyor dels seus pensaments, per tant podem escollir a cada instant si volem viure entre la por o la satisfacció. Aquesta tria, sovint, ens planteja situacions complexes que tenen a veure amb l’estat de la nostra ment.

 

El món que veiem no és més que un reflex, una projecció, del nostre estat mental. Si això ho tenim en compte, maldarem per cercar la pau en el nostre interior, de triar acuradament el color dels nostres pensaments, pel tal de projectar un entorn en pau i satisfactori.

 

Negar aquesta realitat ens condemna a una vida sense sentit i, en començar un nou any, moment de bons propòsits, podem comprometre’ns amb nosaltres mateixos a viure’l des de la certesa que portem les regnes de la nostra vida.

 

No és bo deixar que els altres decideixin per nosaltres, tot i que sovint això representi una gran responsabilitat. Ningú coneix millor que nosaltres allò que ens convé.

 

Així, si la vida que hem viscut fins ara no ens complau, cal que cerquem dins nostre, en el santuari de la nostra pau interior, aquells pensaments que ens impedeixen viure amb plenitud.

 

Aquest exercici ens permetrà reconèixer i fer conscient l’abast de les nostres limitacions, la càrrega negativa dels nostres pensaments, i de mica en mica anar substituint aquest llastra per un bagatge nou que, en lloc de limitar-nos, ens deixi volar lliurement.

 

Desterrem, doncs, els pensaments de por i inseguretat per pensaments amorosos. Estimem-nos i valorem-nos com a éssers humans singulars i meravellosos que, tot i la nostra càrrega de defectes, maldem per ser cada dia millors.  

 

Siguem capaços d’esculpir l’obra d’art de la nostra vida des de la confiança absoluta de què no estem sols. Sapiguem descobrir els missatges amagats en els fets que ens envolten i extraure’n la saviesa necessària per defugir la rigidesa. Sapiguem adaptar-nos a cada situació amb la flexibilitat del jonc que es doblega a l’embat del vent i, tot això, fem-ho amb amor, esperança i il·lusió.

 

Regina Ferrando

17 de gener de 2008