NOU ANY
Acabem d’encetar un
nou any. Un any innocent i verge que anirem fent créixer amb la força dels
nostres pensaments.
Un any que comença
és el millor exemple d’una incògnita gegantina que, a molts de nosaltres,
éssers humans, se’ns planteja com una gran buit.
Depenent de la
nostra situació personal i de la qualitat dels nostres pensaments, un nou any
pot representar la incertesa i la inseguretat, o bé l’esperança i la confiança.
Cada un de nosaltres
és amo i senyor dels seus pensaments, per tant podem escollir a cada instant si
volem viure entre la por o la satisfacció. Aquesta tria, sovint, ens planteja
situacions complexes que tenen a veure amb l’estat de la nostra ment.
El món que veiem no
és més que un reflex, una projecció, del nostre estat mental. Si això ho tenim
en compte, maldarem per cercar la pau en el nostre interior, de triar
acuradament el color dels nostres pensaments, pel tal de projectar un entorn en
pau i satisfactori.
Negar aquesta
realitat ens condemna a una vida sense sentit i, en començar un nou any, moment
de bons propòsits, podem comprometre’ns amb nosaltres mateixos a viure’l des de
la certesa que portem les regnes de la nostra vida.
No és bo deixar que
els altres decideixin per nosaltres, tot i que sovint això representi una gran
responsabilitat. Ningú coneix millor que nosaltres allò que ens convé.
Així, si la vida que
hem viscut fins ara no ens complau, cal que cerquem dins nostre, en el santuari
de la nostra pau interior, aquells pensaments que ens impedeixen viure amb
plenitud.
Aquest exercici ens
permetrà reconèixer i fer conscient l’abast de les nostres limitacions, la
càrrega negativa dels nostres pensaments, i de mica en mica anar substituint
aquest llastra per un bagatge nou que, en lloc de limitar-nos, ens deixi volar
lliurement.
Desterrem, doncs,
els pensaments de por i inseguretat per pensaments amorosos. Estimem-nos i
valorem-nos com a éssers humans singulars i meravellosos que, tot i la nostra
càrrega de defectes, maldem per ser cada dia millors.
Siguem capaços
d’esculpir l’obra d’art de la nostra vida des de la confiança absoluta de què
no estem sols. Sapiguem descobrir els missatges amagats en els fets que ens
envolten i extraure’n la saviesa necessària per defugir la rigidesa. Sapiguem
adaptar-nos a cada situació amb la flexibilitat del jonc que es doblega a
l’embat del vent i, tot això, fem-ho amb amor, esperança i il·lusió.
Regina Ferrando
17 de gener de 2008