L’AMOR ENS DURÀ LA
PAU
En acabar-se l’any,
és un bon moment per fer balanç de vida, renovellar aquells vells propòsits que
encara no hem sigut capaços d’assolir i, també, per plantejar-se noves fites de cara al futur.
La vida és un camí
de creixement constant i la màxima aspiració de l’ésser humà és assolir la
plenitud que condueix a la satisfacció i a la felicitat.
Massa vegades, però,
per la naturalesa de la nostra societat, tendim a confondre el nostre benestar
amb l’assoliment de fites a nivell material.
Si bé és cert que un
cert nivell de confort ajuda a fer la vida fàcil, no és menys cert que la
nostra vida serà més o menys satisfactòria en relació a la quantitat d’amor que
siguem capaços d’oferir, però també, de rebre.
L’amor, aquest
intangible per excel·lència, és la pedra filosofal i el nostre únic nord, si
volem prosperar com humanitat.
L’amor vol dir
respecte per nosaltres mateixos i per l’altre. Amor vol dir abandonar judicis i
acceptar-nos i acceptar l’altre des de la seva condició, sigui quina sigui.
Només a través de l’amor assolirem la llibertat per créixer i deixar créixer.
Quan la culpa i la
por ens paralitzin, recordem que l’única medicina consisteix a posar-nos a
estimar apassionadament tot allò que ens envolta, abandonant la presó de la
nostra ment i lliurant-nos al servei més sublim, que consisteix a donar als
altres allò que voldríem que ens donessin a nosaltres mateixos.
Per això, aquests
dies que l’ambient nadalenc ens estova el cor, esdevenen el millor moment de
l’any per practicar l’amor gratuït.
No escatimem, doncs,
les mostres d’afecte que, durant l’any, sovint, repartim amb una certa
garreperia. Programem la nostra ment per defugir la crítica inútil i el judici
implacable, i lliurem-nos a respectar l’altre amb totes les seves virtuts i amb
tots els seus defectes.
Aquesta serà la
nostra contribució a un món millor. Contribució a la que tots estem obligats,
perquè la millora de la humanitat depèn dels gestos humils que fem cada un de
nosaltres.
Us desitjo de tot cor
unes festes curulles d’amor i fraternitat. Que pugueu realitzar les vostres
màximes aspiracions i que el proper any signifiqui el tomb indispensable perquè
entre tots, cadascú des del seu lloc, puguem aconseguir el món que desitgem. Un
món que desterri la injustícia i la diferència, un món en el qual tots puguem
gaudir de llibertat, un món, en definitiva, on la pau en sigui la màxima
expressió.
Regina Ferrando
20 de desembre de 2007