L’AMOR ENS DURÀ LA PAU

 

En acabar-se l’any, és un bon moment per fer balanç de vida, renovellar aquells vells propòsits que encara no hem sigut capaços d’assolir i, també, per plantejar-se noves fites de cara al futur.

 

La vida és un camí de creixement constant i la màxima aspiració de l’ésser humà és assolir la plenitud que condueix a la satisfacció i a la felicitat.

 

Massa vegades, però, per la naturalesa de la nostra societat, tendim a confondre el nostre benestar amb l’assoliment de fites a nivell material.

 

Si bé és cert que un cert nivell de confort ajuda a fer la vida fàcil, no és menys cert que la nostra vida serà més o menys satisfactòria en relació a la quantitat d’amor que siguem capaços d’oferir, però també, de rebre.

 

L’amor, aquest intangible per excel·lència, és la pedra filosofal i el nostre únic nord, si volem prosperar com humanitat.

 

L’amor vol dir respecte per nosaltres mateixos i per l’altre. Amor vol dir abandonar judicis i acceptar-nos i acceptar l’altre des de la seva condició, sigui quina sigui. Només a través de l’amor assolirem la llibertat per créixer i deixar créixer.

 

Quan la culpa i la por ens paralitzin, recordem que l’única medicina consisteix a posar-nos a estimar apassionadament tot allò que ens envolta, abandonant la presó de la nostra ment i lliurant-nos al servei més sublim, que consisteix a donar als altres allò que voldríem que ens donessin a nosaltres mateixos. 

 

Per això, aquests dies que l’ambient nadalenc ens estova el cor, esdevenen el millor moment de l’any per practicar l’amor gratuït.

 

No escatimem, doncs, les mostres d’afecte que, durant l’any, sovint, repartim amb una certa garreperia. Programem la nostra ment per defugir la crítica inútil i el judici implacable, i lliurem-nos a respectar l’altre amb totes les seves virtuts i amb tots els seus defectes.

 

Aquesta serà la nostra contribució a un món millor. Contribució a la que tots estem obligats, perquè la millora de la humanitat depèn dels gestos humils que fem cada un de nosaltres.

 

Us desitjo de tot cor unes festes curulles d’amor i fraternitat. Que pugueu realitzar les vostres màximes aspiracions i que el proper any signifiqui el tomb indispensable perquè entre tots, cadascú des del seu lloc, puguem aconseguir el món que desitgem. Un món que desterri la injustícia i la diferència, un món en el qual tots puguem gaudir de llibertat, un món, en definitiva, on la pau en sigui la màxima expressió.

 

Regina Ferrando

20 de desembre de 2007