DONAR I REBRE

 

Donar i rebre són dos aspectes diferents de la mateixa cosa. Aprendre a viure els dos aspectes des de la normalitat, constitueix una assignatura fonamental per al nostre creixement personal.

 

Moltes vegades ens adonem que un dels dos aspectes ens costa menys que l’altre. Ens agrada donar i ho fem sempre que podem, però, en canvi, a l’hora de rebre ens sentim incòmodes, aclaparats i com si no ens ho mereixéssim.

 

Quantes vegades, en rebre un regal, ens descobrim dient allò de “no ho havies d’haver fet”, en lloc d’un “gràcies” que possiblement retrataria millor el nostre estat interior.

 

Aquestes reticències a l’hora de rebre, poden descobrir un secret ocult, en el fons del nostre inconscient, de manca d’autoestima. Aquest fet no és més que una conseqüència directe d’un tipus d’educació determinat, en la que sempre ens han potenciat la necessitat de donar, sense ensenyar-nos convenientment a rebre.

 

Per altra banda, massa sovint, tampoc no ens han ensenyat que les nostres accions comporten una reacció que ens retorna, de les mateixes característiques que aquella que hem emès.

 

Podríem dir, doncs, que tot allò que donem ens retorna amb les mateixes qualitats i característiques. Així, si volem gaudir de pau interior, no podem fer altra cosa que conrear la pau amb tot allò que ens envolta. Si volem gaudir de l’amor, ens hem de posar a estimar amb totes les nostres forces.

 

Donar i rebre són, doncs, les dues accions que, si es combinen i es complementen, esdevenen una font de satisfacció i felicitat. El desequilibri entre les nostres capacitats de donar i rebre, comporten una font de desencant i frustració.

  

Les diferents generacions, en el seu interès per compensar els errors del passat, han anat canviant les polaritats entre donar i rebre. Per exemple, si la generació dels 50 i 60 es va educar des de la potenciació del donar i la incapacitat de rebre, la generació que avui creix molt sovint se la educa posant èmfasi en el rebre i obviant la capacitat de donar.

 

Com sempre, la clau de la felicitat, rau en l’equilibri entre extrems. La satisfacció arriba quan som capaços de gaudir amb la mateixa intensitat dels dos aspectes. El creixement personal comporta una potenciació d’aquella part de la balança entre donar i rebre que se’ns fa més difícil d’exercir.

 

Aprenguem, doncs, a donar amb la mateixa intensitat que rebem, i a l’inrevés; i no ens oblidem mai de donar als altres allò que nosaltres ens agrada rebre. Només així sembrarem llavors de felicitat.

 

Regina Ferrando

29 de novembre de 2007