AMAREM-NOS DE PAU

 

L’augment de l’agressivitat en la nostra societat és una de les característiques que podem observar amb més freqüència. Des que el món és món, els enfrontaments entre humans estan a l’ordre del dia, fins al punt que podem caure en la temptació de pensar que els altres hi són només per fer-nos nosa i entrebancar la nostra trajectòria.

 

Si tenim en compte que en aquest món no hi ha res perquè sí, sinó que cada situació té un objectiu concret en el nostre creixement personal, ens pertoca fer una anàlisi minuciosa de la nostra  manera de viure i de relacionar-nos amb l‘entorn.

 

Si l’existència dels altres no tingués cap sentit, de ben segur, hauríem nascut en un indret solitari, sense que res ni ningú torbés la nostra existència. Des del moment que ens trobem envoltats d’altres éssers humans, és perquè cada una de les persones que ens són properes té un significat per a nosaltres. Des d’aquesta perspectiva, no té cap sentit continuar vivint com si estiguéssim sols, sense parar atenció en la nostra incidència en la vida dels altres i, alhora, sense tenir en compte allò que els altres tenen per dir-nos.

 

Les nostres relacions són la font més important de coneixement i de saviesa. Segons la forma com ens relacionem amb els altres, la nostra vida fluirà en pau o restarà estancada en el llot de les nostres pors.

 

En la mesura que siguem capaços de viure en pau i de relacionar-nos des d’aquesta pau interior, les nostres relacions seran cada vegada més gratificants i més productives.

 

Si ens relacionem amb els altres des de la crispació i l’agressivitat, és perquè la por impregna el nostre pensament. I el pitjor del cas és que, com a conseqüència, rebrem crispació i agressivitat del nostre entorn.

 

Així doncs, en la mesura que prenem consciència de crispació i agressivitat en allò que ens envolta, hem de posar-nos a treballar per tal d’eradicar l’agressivitat del nostre interior. I, en aquest cas, si ens hi posem de debò, descobrirem  que la relació amb nosaltres mateixos també està amarada de crispació i d’agressivitat.

 

No és gens difícil, doncs, de trobar el desllorigador de la nostra vida. Allò que veiem al nostre voltant és un fidel reflex d’allò que passa dins nostre, només cal posar-nos a conrear allò que volem que germini. Si volem que ens respectin, hem de començar a respectar-nos a nosaltres mateixos. Si volem que ens estimin, hem de començar per estimar-nos.

 

Recordeu: el humans recollim allò que sembrem. Si volem que la nostra vida tingui sentit hem d’aprendre a tractar-nos i a tractar els altres amb la mateixa exquisidesa amb que nosaltres ens agradaria ser tractats.

 

Regina Ferrando

8 de novembre de 2007