D’ON PROVÉ LA PAU?
Els éssers humans, sovint, som temptats
de pensar que allò que ens neguiteja és a causa del que fan els altres o de les circumstàncies que en envolten
que no podem controlar. Aquest
neguit pot expressar-se amb sentiments de ràbia, de gelosia, de ressentiment, de depressió.
Quan, mitjançant un camí de
creixement personal, poc a poc, aprofundim en el nostre
interior, ens adonem que aquestes emocions, en realitat, amaguen pors. Ens adonem que no són els altres
ni les circumstàncies que ens
envolten que ens creen neguit, sinó que és l’absència de pau interior.
El conjunt de pors que compartim els éssers
humans, condicionen la nostra
vida i ens fan veure un món perillós. Projectem
el nostre neguit a l’exterior i tenyim la nostra circumstància del mateix color dels nostres pensaments. Si els nostres pensaments
són negatius, projectem un entorn perillós. Si els nostres pensaments són positius, projectem
un entorn positiu i amable.
Les pors que condicionen els
nostres pensaments, són la conseqüència de la col·lecció d’experiències mal resoltes del passat. Així, un passat difícil i mal resolt, pot fer-nos projectar un present ple
de neguit i un futur ple d’entrebancs.
Podem classificar les experiències mal resoltes del passat en dos grans
grups: el paquet dels ressentiments i el bagul dels sentiments de culpa. Els
ressentiments representen la impossibilitat de resoldre aquells conflictes en
els quals creiem que algú ens ha ferit. Les culpes, en canvi, venen de no haver resolt prou
bé aquelles circumstàncies en les quals tenim el convenciment que hem ferit a d’altres.
ambdós grups
tenen una solució comuna
que s’anomena perdó.
En la mesura que aprenguem a perdonar els altres i a perdonar-nos nosaltres mateixos, anirem desfent els llaços que ens lliguen a un passat mal resolt. Això farà canviar
el color dels nostres pensaments i començarem a projectar un entorn pacífic, acollidor i amable
Així, poc a poc, passat i futur perdran protagonisme i s’aniran fonent donant prioritat a l’únic moment que existeix, l’únic moment que ens permet prendre decisions, l’únic moment en què podem
canviar la nostra vida, l’únic moment en què podem ser feliços,
que és el present.
Si no vivim en pau, no caiguem en la temptació de donar-ne la culpa als altres i posem-nos a treballar per pacificar el nostre interior. Alliberem-nos de
tots els ressentiments, de tots els sentiments de culpa, de totes les pors. Només
així podrem gaudir plenament del present.
La nostra pau prové només de dins nostre, no l’obtindrem de cap altre lloc.
Només buidant-nos de negativitat,
podrem fer brollar la nostra
font de pau interior.
Regina Ferrando
25 d’octubre de 2007