LLIBERTAT RESPONSABLE

 

Si la presa de consciència de les grans desigualtats en el sí de la humanitat és un procés dolorós, pel fracàs que representen el conjunt d’injustícies que els homes, des de la nostra inconsciència, hem anat fent realitat, no és menys dolorosa la contemplació de la societat del primer món, des d’un punt de vista d’observador crític.

 

Som una societat cada vegada més exigent amb els nostres governants, a qui atorguem tota la responsabilitat del nostre benestar, talment com els infants esperen que els pares els hi resolguin tots els problemes. La resposta dels governants és l’adequada a la demanda dels ciutadans: davant l’absència de responsabilitat personal, regulen a cop de llei la vida dels seus administrats. Així ens diuen com hem de conduir, on no podem aparcar, on hem de fumar, quines fotografies no podem cremar, quines coses no podem dir, eduquen els nostres fills per a la ciutadania i, si no som obedients, ens castiguen tal i com ho fan els pares i els mestres amb els infants. Així, de mica en mica, i gairebé sense adonar-nos-en, anem perdent cotes de llibertat que ens fan esdevenir éssers humans dependents i infants eterns.

 

Si tenim en compte que la llibertat és el bé més preuat que té l’ésser humà, la realitat que ens envolta ens hauria de neguitejar. La llibertat exercida des de la responsabilitat y el respecte, és la clau de volta de tot un sistema, que, si no hi fem res, poc a poc es va degradant camí de l’absurd.

 

La responsabilitat és el preu que hem de pagar per tal de no perdre la llibertat. En la mesura que cada un de nosaltres exerceixi la responsabilitat que li pertoca, el poder dels governants s’anirà reduint a la tasca que els correspon, que és administrar adequadament els espais comuns.

 

El sentit comú ens diu que som nosaltres els que hauríem de dir als governants què han de fer i no a la inversa, com està passant a l’actualitat. I si és així, és perquè nosaltres com a societat no estem exercint la responsabilitat que ens pertoca.

 

Si aspirem a ser éssers humans complets, no podem permetre’ns perdre ni un gram de llibertat. Cadascun de nosaltres ha d’esdevenir capaç de comprendre quines coses li van bé i quines no, de la mateixa manera que ha d’aprendre a relacionar-se amb tot allò que l’envolta des del respecte més absolut.

 

Si som capaços de viure des de la consciència de que no estem sols i que la nostra llibertat acaba allà on comença la llibertat de l’altre, ens estalviarem un grapat de normes i lleis que ens condicionen i deixarem de delegat el nostre poder personal a d’altri.

 

Agafar el brau per les banyes no sempre és agradable ni engrescador, però és imprescindible per continuar essent éssers humans lliures.

 

Regina Ferrando

18 d’octubre de 2007