LLIBERTAT RESPONSABLE
Si bé la presa de consciència
de les grans desigualtats
en el sí de la humanitat és
un procés dolorós, pel fracàs que representen el conjunt d’injustícies que els homes, des de la nostra inconsciència, hem anat fent
realitat, no és menys dolorosa la contemplació de
la societat del primer món,
des d’un punt de vista d’observador crític.
Som una societat cada vegada
més exigent amb els nostres
governants, a qui atorguem
tota la responsabilitat del nostre
benestar, talment com els infants
esperen que els pares els hi resolguin tots
els problemes. La resposta dels governants
és l’adequada a la demanda dels ciutadans: davant l’absència de responsabilitat personal, regulen a cop
de llei la vida dels seus administrats. Així ens diuen com hem de conduir, on no podem
aparcar, on hem de fumar, quines fotografies no podem cremar, quines coses no
podem dir, eduquen els nostres fills per a la
ciutadania i, si no som obedients, ens castiguen tal i com ho fan els pares i
els mestres amb els infants. Així, de mica en mica, i gairebé sense
adonar-nos-en, anem perdent cotes de llibertat que ens fan esdevenir éssers
humans dependents i infants eterns.
Si tenim en compte que la
llibertat és el bé més preuat que té l’ésser humà, la realitat que ens envolta
ens hauria de neguitejar. La llibertat exercida des de la
responsabilitat y el respecte, és la clau de volta de tot un sistema, que, si
no hi fem res, poc a poc es va degradant camí de l’absurd.
La responsabilitat és
el preu que hem de pagar per tal de no perdre la llibertat. En la mesura que cada un de nosaltres
exerceixi la responsabilitat
que li pertoca, el poder dels
governants s’anirà reduint a la tasca que els correspon, que és administrar adequadament els espais comuns.
El sentit comú ens diu que
som nosaltres els que hauríem de dir als governants què han de fer i no a la
inversa, com està passant a l’actualitat. I si és així, és perquè nosaltres com
a societat no estem exercint la responsabilitat que
ens pertoca.
Si aspirem a ser éssers humans complets, no podem
permetre’ns perdre ni un gram de llibertat. Cadascun de nosaltres ha
d’esdevenir capaç de comprendre quines coses li van bé i quines no, de la mateixa manera que ha d’aprendre a relacionar-se amb tot allò
que l’envolta des del respecte més absolut.
Si som capaços de viure des de la
consciència de que no estem sols i que la nostra llibertat acaba allà on
comença la llibertat de l’altre, ens estalviarem un grapat de normes i lleis
que ens condicionen i deixarem de delegat el nostre poder personal a d’altri.
Agafar el brau per les banyes
no sempre és agradable ni engrescador, però és imprescindible per continuar
essent éssers humans lliures.
Regina Ferrando
18 d’octubre de 2007