RUMOROLOGIA

Les persones que vivim en poblacions relativament petites, tenim experiències lamentables del poder de la rumorologia popular. Sabem bé fins a quin punt es pot arribar a denigrar algú, amb rumors que parteixen d’incerteses y que el pas d’una boca a l’altra converteix en certeses irrefutables. Les persones que alguna vegada han estat víctimes d’aquest fenomen, saben molt bé que s’ha de viure des de la impotència més absoluta, perquè desmentir una infàmia i un rumor és tant difícil com trobar un català a Tossa.

I els rumors corren com la pólvora, sense aturador, mentre vagin a parar a boques amb excés d’incontinència verbal i ingenuïtat inconscient. Tots, en un moment o altra de la vida, podem haver caigut en la temptació de creure qualsevol cosa, sense verificar-ne la seva certesa i, amb tota l’alegria, escampar-ho a tort i a dret, sense prendre consciència del mal que podíem arribar a fer.

Aquest comportament no fa més que escampar onades de negativitat, tenyint la societat que n’és receptora de sutge que arriba a podrir algunes consciències. I com que altrament és ben cert que sovint es fa difícil conèixer la veritat d’alguns rumors, davant el dubte, el millor que podem fer és que acabin a casa nostra.

Com a norma, diríem que seria bo parlar només d’aquelles coses que sabem que poden fer bé a tothom. Si tenim alguna cosa a dir que sabem que pot ferir, val la pena que ens l’estalviem.

Que el món sigui més just, que la nostra societat sigui millor, que les nostres relacions siguin plaents, també depèn de nosaltres. Si la nostra actitud és fonamenta en el judici constant propi i d’aquells que ens envolten, i en la difusió indiscriminada de rumors, estem fent-nos un flac favor com a components del nostre col·lectiu: la humanitat.

Procurem, també, no deixar que ningú ens expliqui històries que fereixen o poden ferir d’altres, intentem tallar de soca arrel tot els comentaris gratuïts, fent-li saber a aquell que ens vol passar el rumor, que no ens interessa.

Caminem per la vida potenciant-ne els aspectes positius, els punts forts, aquelles coses que ens fan enorgullir i traguem-nos de sobre tot comentari contaminant. Parlem dels altres potenciant-ne només les coses bones i si de bona no en podem dir cap, més val que ens abstenim de parlar-ne. Partim de la norma: “Si el que has de dir no beneficia ningú, més val que callis”.

No empastifem el nostre medi ambient amb energia negativa que surti de la nostra boca o del nostre pensament. Només així, aconseguirem que tot allò que surti de nosaltres, nodreixi en lloc de podrir, regeneri en lloc d’empobrir i elevi el nivell de consciència del nostre entorn en lloc d’enfonsar-nos en el llot llefiscós de la rumorologia gratuïta.

Regina Ferrando

11 d’octubre de 2007