EL MISTERI A DESCOBRIR
Podeu imaginar-vos per un instant
què passaria si el dia del naixement ens lliuressin un full de ruta minuciós amb dates, hores i llocs de tot allò que ens
ha de passar en aquesta
vida? Intueixo que molts de nosaltres intentaríem retornar al sí matern
i desaparèixer en la immensitat
de l’univers.
Malgrat això, moltes vegades, ens costa descobrir la immensa joia que representa l’aventura diària, ja que ens permet afrontar cada situació amb la innocència necessària per gaudir del misteri que s’amaga darrere de cada situació, de cada encontre, de
cada gest, de cada paraula.
L’equilibri de l’univers és tant perfecte que ens ha atorgat la possibilitat de
navegar sense rumb predefinit, atorgant-nos la llibertat més absoluta a l’hora de fer giravoltar el timó.
Aquesta llibertat que és un
gran regal, massa sovint ens incomoda i ens fa pensar que voldríem saber-ho tot. A causa de la nostra col·lecció de pors, tenim la necessitat de controlar-ho tot, de conèixer-ho tot.
Cal prendre consciència
que vivim suspesos en l’atzar i que la nostra llibertat ens ofereix
la possibilitat d’elegir sempre entre un o diversos camins
que s’obren d’avant nostre i que l’elecció comporta sempre el risc d’encertar o errar. Només quan acceptem aquesta
realitat des de la il·lusió
i la pau interior la nostra
vida té sentit.
L’encert i l’error són només dues maneres
diferents d’avançar, igualment vàlides. Tots, en canvi, aspirem a encertar-la sempre i rebutgem l’error amb totes les nostres forces. Quantes vegades ens judiquem,
ens maltractem i ens castiguem després
d’un error, quan possiblement aquell error ens ha comportat molta més saviesa
que el camí planer dels encerts.
La vida és un flux pel qual llisquem. Mentre anem a favor del corrent la nostra navegació és planera
i plaent. A voltes, però, hi ha alguna decisió que ens situa contra corrent i fa que passem per un període
amb més dificultats.
Quan la nostra vida està
plena de tensions és que, a
causa de les nostres decisions
passades, estem navegant contra corrent. Aquest fet ens
condemna a a una navegació feixuga que no fa més que augmentar les tensions.
En canvi, si som capaços de relaxar-nos, d’aconseguir la pau interior, el mateix corrent ens portarà al camí correcte per
on lliscarem amb comoditat, amb joia, amb
llibertat i sense esforç.
Deixem de voler controlar la nostra
vida i la dels altres i lliurem-nos a l’aventura des de
la confiança que mai haurem de passar per cap situació que no puguem superar. Deixem que la vida llisqui per nosaltres sense oferir resistències.
Estimem i gaudim de cada instant com a únic i irrepetible. Visquem els
problemes com a oportunitats per relaxar-nos i retornar al
flux natural.
Regina Ferrando
4 d’octubre de 2007