SENSE CERTESES ABSOLUTES

 

El conjunt d’éssers humans que conformen això que en diem humanitat és una barreja heterogènia de nivells de consciència, de tarannàs, de morals, de pautes de conducta, de cultures, de circumstàncies, etc., que constitueixen una font inesgotable de riquesa, però també de malentesos.

 

Cada un de nosaltres, massa sovint, caiem en l’error de creure que el nostre pensament és únic i que és el correcte. Si això fos així, quin sentit tindrien tots els altres punts de vista?

 

Amb aquesta visió restringida de la realitat, obviem una informació que és privilegiada: el punt de vista dels altres completa la nostra visió de la realitat.

 

Diríem, doncs, que la veritat global està constituïda per la suma de totes les veritats individuals. Això ens obliga a estar amatents a les formes de pensar i de funcionar dels altres, amb una visió respectuosa, abandonant l’esperit de judici que massa sovint ens caracteritza.

 

Mentre no arribem al nivell màxim d’auto-realització, la nostra visió serà sectària i per això cal que no perdem mai de vista la dificultat que representa no poder comptar amb tota la informació necessària a l’hora d’arribar a conclusions amb certeses absolutes.

 

Perquè ens veiem obligats a navegar per aquest món sense certeses absolutes, sense seguretats, sense àncores miraculoses que ens permetin recolzar les nostres inseguretats. Viatgem per la vida com el funàmbul per la maroma fent en tot moment exercicis d’equilibri per tal de mantenir-nos drets i seguir avançant.

 

Aquesta situació, que podem viure com una condemna, pot esdevenir si ens ho proposem una aventura meravellosa, quan arribem al convenciment de l’equilibri de forces en l’univers i del sentit de pertinença a quelcom molt superior a nosaltres mateixos.

 

Només així arribarem a entendre que la vida no ens posarà mai en una situació que no siguem capaços de superar i que qualsevol esdeveniment, agradable o desagradable, és una font de saviesa que ens fa evolucionar a nivells de consciència superiors.

 

Es tracta, doncs, de procurar extreure la màxima informació de cada situació, de cada encontre, de cada vivència, sense deixar res ni ningú de banda. Com més respectuosos siguem amb tot allò que ens envolta, més informació arribarà a la nostra vida que expandirà la nostra consciència. Tots els éssers humans tenim una missió per enriquir el conjunt. Si perdem el temps judicant els altres, desaprofitem part de la informació que ens és primordial  per tal d’avançar amb pas ferm pel camí meravellós del creixement personal.

 

Regina Ferrando

27 de setembre de 2007