JUSTÍCIA

Els éssers humans, en el decurs de la història, hem anat parcel·lant el nostre patrimoni i hem acabat dividint la humanitat en dos grups ben diferenciats: els rics i els pobres. Aquesta és la conseqüència directe de l’afany de poder que ens caracteritza en els nivells més bàsics de consciència.

El nostre món compta amb la riquesa suficient, perquè tots, sí tots, puguem viure, desenvolupar-nos i ser feliços sense restriccions. Malgrat això, una concepció errònia del significat de l’abundància, ha donat com a resultat esgarrifós que un 20% de la humanitat acumula el 80% de la riquesa natural, mentre el 80% d’humanitat restant, ha de malviure amb les deixalles del 20% que els deixem.

No podem obviar aquesta anàlisi corprenedora de la realitat i, alhora, aquells que formem part dels rics de la pel·lícula, hauríem de ser conscients en tot moment de la sort que hem tingut, només pel fet d’haver nascut en un dels indrets privilegiats.

És necessari que entre tots, cadascú des de la seva circumstància, maldem per capgirar la realitat. La solució vindrà amb un augment de la consciència col·lectiva que ens farà descobrir que si cada un de nosaltres viu amb allò necessita i no més, les diferències entre rics i pobres s’aniran escurçant, fins a desaparèixer completament. Haurem aconseguir un món equilibrat on poder viure en harmonia els uns amb els altres.

Com sempre, però, sorgeix la gran pregunta: ”qui comença?”. I com gairebé sempre, també, ens mirem els uns als altres sense decidir-nos a fer el primer pas.

En el fons, tots tenim una gran resistència a donar, a renunciar a coses que tenim que, molt sovint, no ens fan un servei imprescindible, perquè tenim un concepte del món que es fonamenta en la llei de l’escassetat, si dono m’empobriré. Quan, en realitat, només cal un canvi de concepte que ens farà passar de la consciència d’escassetat a la consciència d’abundància: la llei de l’amor. Tot allò que dono, gratuïtament, sense esperar res a canvi, em retorna multiplicat.

Els humans hem atorgat tot el poder als diners i els diners ens separem dels nostres germans. La majoria de baralles, de guerres, de problemes, sigui a les famílies, a les viles o bé entre les nacions, tenen els diners de rerafons.

Cal, si volem reeixir com humanitat, que retornem cada cosa el seu lloc, que retornem als orígens i a la contemplació d’un món abundant que ens pot saciar a tots, sense distinció i sense exclusió.

El món no és de ningú en particular, sinó de tots aquells que l’habitem. I tots, grans i petits, rics i pobres, formem part de la mateixa família. Una família en la qual tots estem cridats a aconseguir que arribi el dia que tots tinguem les mateixes oportunitats.

Regina Ferrando

20 de setembre de 2007