JUSTÍCIA
Els éssers humans,
en el decurs de la història, hem anat parcel·lant el nostre patrimoni i hem
acabat dividint la humanitat en dos grups ben diferenciats: els rics i els
pobres. Aquesta és la conseqüència directe de l’afany de poder que ens caracteritza
en els nivells més bàsics de consciència.
El nostre món compta
amb la riquesa suficient, perquè tots, sí tots, puguem viure, desenvolupar-nos
i ser feliços sense restriccions. Malgrat això, una concepció errònia del
significat de l’abundància, ha donat com a resultat esgarrifós que un 20% de la
humanitat acumula el 80% de la riquesa natural, mentre el 80% d’humanitat
restant, ha de malviure amb les deixalles del 20% que els deixem.
No podem obviar
aquesta anàlisi corprenedora de la realitat i, alhora, aquells que formem part
dels rics de la pel·lícula, hauríem de ser conscients en tot moment de la sort
que hem tingut, només pel fet d’haver nascut en un dels indrets privilegiats.
És necessari que
entre tots, cadascú des de la seva circumstància, maldem per capgirar la
realitat. La solució vindrà amb un augment de la consciència col·lectiva que
ens farà descobrir que si cada un de nosaltres viu amb allò necessita i no més,
les diferències entre rics i pobres s’aniran escurçant, fins a desaparèixer completament.
Haurem aconseguir un món equilibrat on poder viure en harmonia els uns amb els
altres.
Com sempre, però,
sorgeix la gran pregunta: ”qui comença?”. I com gairebé sempre, també, ens
mirem els uns als altres sense decidir-nos a fer el primer pas.
En el fons, tots
tenim una gran resistència a donar, a renunciar a coses que tenim que, molt
sovint, no ens fan un servei imprescindible, perquè tenim un concepte del món
que es fonamenta en la llei de l’escassetat, si dono m’empobriré. Quan, en
realitat, només cal un canvi de concepte que ens farà passar de la consciència
d’escassetat a la consciència d’abundància: la llei de l’amor. Tot allò que
dono, gratuïtament, sense esperar res a canvi, em retorna multiplicat.
Els humans hem
atorgat tot el poder als diners i els diners ens separem dels nostres germans.
La majoria de baralles, de guerres, de problemes, sigui a les famílies, a les
viles o bé entre les nacions, tenen els diners de rerafons.
Cal, si volem
reeixir com humanitat, que retornem cada cosa el seu lloc, que retornem als
orígens i a la contemplació d’un món abundant que ens pot saciar a tots, sense
distinció i sense exclusió.
El món no és de
ningú en particular, sinó de tots aquells que l’habitem. I tots, grans i
petits, rics i pobres, formem part de la mateixa família. Una família en la
qual tots estem cridats a aconseguir que arribi el dia que tots tinguem les
mateixes oportunitats.
Regina Ferrando
20 de setembre de
2007