L’EDUCACIÓ EN VALORS

 

Una de les novetats del nou curs escolar, que tot just encetem, és la inclusió d’una nova matèria per a l’educació en valors dels nostres infants. L’educació en valors és, sense cap mena de dubte, un dels puntals imprescindibles de l’educació, si volem aconseguir una societat més justa i respectuosa en un futur proper.

 

En els darrers 50 anys, la nostra societat ha passat de la imposició ferotge dels valors d’una dictadura cruel, que ho feia des del foment de la por, en connivència amb alguns sectors de l’església, a l’absència de referents clars pel que fa als valors essencials que afavoreixen la convivència pacífica. Això ha fet que, en els darrers temps, haguem vist amb estupefacció com creixia de forma alarmant i irrefrenable l’incivisme i la crispació de la nostra societat.

 

Benvinguda, doncs, l’educació en valors a l’escola, des de la certesa que més val això que res. Ara bé, si bé és cert que el fet que a l’escola s’eduqui els nostres infants en valors és molt important, no és menys cert que aquest no és l’únic àmbit on cal fer-ho. No podem oblidar la importància de la família i l’entorn més proper per a l’educació en formes de conducta i valors.

 

Els infants aprenen a ser éssers humans, no només d’una forma teòrica, a través de llibres i lliçons, sinó per imitació dels comportaments que enregistren del seu voltant. Això vol dir que, per moltes assignatures que incloguem en la programació escolar, si no ens esmercem a conrear valors fonamentals els adults que convivim amb ells, l’única cosa que aconseguirem és produir en l’infant una contradicció constant entre la teoria i la pràctica.

 

D’aquí ve la importància que els adults prenguem consciència de la nostra naturalesa d’éssers humans en formació constant i, alhora, formadors observats de forma constant per els infants que ens envolten. Només així adquirirem la coherència necessària per esdevenir exemples útils, i no teòrics en constant contradicció entre allò que diem i allò que fem.

 

Per això, cal que aprenguem a viure de la manera que teoritzem. Els grans discursos serveixen per a ben poc, si al darrere d’ells no hi ha una vivència concreta d’allò que es propugna. Només conrearem el respecte en el moment que siguem capaços de respectar-nos a nosaltres mateixos i de respectar el nostre entorn més proper.

 

Si creiem que és imprescindible que la nostra societat recuperi els valors per aconseguir una convivència satisfactòria, que ho creiem, no podem declinar tota la responsabilitat en els mestres, sinó que cal que ens arremanguem i fem el possible, cadascú des del seu lloc, per esdevenir exemples coherents per als infants que ens envolten. Com sempre, es tracta tan sols d’assumir la responsabilitat que ens pertoca i, assumint-la, esdevindrem l’instrument eficaç al servei d’una societat que, per evolucionar, necessita la participació de tots i cadascun de nosaltres .

 

Regina Ferrando

13 de setembre de 2007