REVISIÓ D’EXPECTATIVES

 

Cada any, ens ofereix un parell de períodes per replantejar la nostra vida i projectar aquells reptes que desitgem assolir. Un d’ells és després de les festes de Nadal, a l’inici de cada nou any. L’altre, després de les vacances d’estiu, a l’inici d’un nou curs.

 

Cada un  d’aquests períodes ens brinda l’ocasió de revisar la nostra forma de viure i de projectar nous propòsits, o bé refermar-nos en aquelles velles aspiracions que encara no haguem pogut assolit. Són períodes, doncs, de renovellament. Èpoques en les quals estem més carregats d’energia i aprofitar-les és fonamental per al nostre progrés com a éssers humans.

 

Normalment, els occidentals, no som prou conscients de la nostra capacitat per governar la nau de la nostra vida i ens sentim a la mercè de les circumstàncies que ens envolten. Es com si declinéssim la nostra responsabilitat, donant poder als altres per modificar la nostra existència.

 

Aquesta és una forma de viure que no ens permet evolucionar i que, sovint, ens mena a camins no desitjats. Només des del convenciment del nostre poder personal serem capaços d’aconseguir aquelles fites que ens proposem.

 

I, quan això arriba, ens podrem adonar que cada instant és una possibilitat de creixement. Que no cal esperar els períodes de canvi, que acabem d’esmentar, per redreçar la nostra trajectòria personal.

 

En la mesura que siguem capaços d’aconseguir un nivell d’energia constant, ens adonarem que cada dia, cada encontre, cada tasca, ens ofereix una nova possibilitat de creixement.

 

Per això, cal que procurem no arribar al desgast total d’energia. Cal incorporar al nostre dia a dia moments per recarregar el nostre organisme, connectant-nos a la font primordial. Només així, podrem aconseguir un creixement constant i harmònic, sense èpoques de crisi degudes a l’esgotament de les nostres piles vitals.

 

Si bé és esperançador que el decurs de l’any ens ofereixi períodes de correcció, és molt més important viure en la consciència que cada instant és una possibilitat de reacció i de renovellament.

 

Proposem-nos, doncs, en aquest curs que tot just encetem, viure cada instant sense acumular tensions que ens allunyen del benestar que tots ens mereixem.

 

Visquem des del convenciment que la vida ens ofereix, a cada instant, possibilitats per ser feliços i aprofitem-les al màxim. Només així, recuperarem el nostre poder personal. Recordem sempre que la vida no és un problema a resoldre, sinó una meravellosa aventura a descobrir.

 

Regina Ferrando

6 de setembre de 2007