AGRAÏMENT

El curs que avui s’acaba, just abans de començar les vacances d’estiu, potser no ha estat el millor curs de la vostra vida, però us puc assegurar sense cap mena de dubte que pot haver estat un dels que més coses us ha fet aprendre.

Sovint, quan van maldades, ens entossudim a fer una lectura negativa dels esdeveniments, oblidant que els moments difícils són, sense cap mena de dubte, els més productius, des del punt de vista del creixement personal.

En aquests moments, descobrim la importància que tenen a la nostra vida les persones que ens envolten, els veritables amics, aquells que hi són sempre, aquells que et regalen mostres d’amor i t’encoratgen a travessar el desert de la vida.

Ningú no està vacunat contra les etapes complicades, però la vida sempre dóna arguments per créixer i seguir endavant. És en els moments de màxima foscor, quan més evident es fa la llum al final del túnel.

Per això, ara és el moment d’agrair totes les vivències que heu tingut en els darrers mesos. Totes i cadascuna d’elles, per complicades que hagin estat, us han esperonat a mirar endavant i a donar importància a aquelles coses que en tenen. Si aconseguim aturar l’activitat frenètica, podem veure les coses amb perspectiva global i redreçar comportaments nocius que ens condemnen a una rutina estèril.

Després d’una travessia per desert, res no és igual que abans. Cada instant, per repetit que sigui, té un significat diferent, més enriquidor, més encoratjador, més satisfactori.

L’agraïment, doncs, té sentit quan la vida ens posa els entrebancs suficients per capgirar la nostra escala de valors. En moments fàcils, tendim a instal·lar-nos en el cofoïsme i en la comoditat. Els moments difícils, en canvi, ens resituen en el lloc que ens pertoca.

No us oblideu, doncs, d’agrair les mostres d’afecte de totes aquelles persones que, assabentades de les vostres dificultats, han fet possible que, lluny d’aturar el pas, seguíssiu amb pas ferm pel camí de la felicitat.

Des d’aquí, vull encoratjar a totes les persones que la vida els ha posat en un camí difícil, a maldar per seguir endavant amb la seguretat que, tard o d’hora, se’n sortiran. I agrair de tot cor a totes les persones que, un dia o un altre, fan d’angelets d’altres éssers humans atrafegats.

I per acabar, vull desitjar-vos unes bones vacances que serveixin perquè el mes de setembre ens retrobem amb forces renovades i amb la ferma decisió de seguir progressant com a éssers humans. La riquesa més gran de la nostra vida és que sempre hi ha algú disposat a estimar-nos.

Regina Ferrando

26 de juliol de 2007