PER UNA JOIA RESPECTUOSA

Observant el comportament dels éssers humans de la nostra societat durant les festes majors d’estiu, hom s’adona de la necessitat imperiosa de lleure que anem acumulant durant el curs. L’explosió de joia que ofereixen les festes són aprofitades al màxim per a tots aquells que han passat un curs encotillats en allò que anomenem “políticament correcte”.

Això explica l’exaltació col·lectiva d’alguns actes festius, que arriba, en alguns moments, a posar en perill la convivència, justament per l’alliberament públic de molt temps de contenció.

Els éssers humans necessitem l’equilibri en tot, també en el binomi seriositat – disbauxa. Si en la nostra vida quotidiana durant el curs, no incorporem parèntesis de descàrrega, anirem acumulant energia que en el moment que s’allibera pot arribar a la desmesura posant en perill la convivència necessària amb aquells que ens envolten.

Parlant de la Festa Major de Premià, hem pogut llegir en el programa de festes la següent recomanació: “Des de l’organització de la festa es demana als participants que porten pistoles d’aigua, que tinguin en compte que NO es pot llençar aigua a discreció i que cal vigilar de NO mullar les persones o els elements següents (per seguretat i per respecte): els gegants i cap-grossos, els trabucaires, els músics, els actors i les persones amb càmeres. Així mateix, seria recomanable un respecte per al públic assistent que no porta pistola i que ve a mirar els actes sense entrar en una lluita d’aigua. Si no mirem de controlar el llançament massiu d’aigua, la festa corre el perill de deslluir-se, havent d’acabar suprimint alguns dels actes. Moltes gràcies”. Una recomanació, aquesta, lícita i enraonada que expressa la inquietud de la Comissió Pirates i Premianencs per aconseguir una festa lluïda i respectuosa.

En contraposició a aquesta declaració de bones intencions, hem hagut de veure com, al marge de les pistoles d’aigua que els infants fan servir, des de terrats i balcons es llençava aigua indiscriminadament amb mànegues a pressió i amb galletades, que representaven un perill per a aquells que volien gaudir de la festa i, sobretot, pels elements de foc que en formen part, sense oblidar la despesa desmesurada d’allò que considerem un bé escàs.

La festa deixarà de ser-ho si tots plegats no fem un esforç per aprendre a gaudir, sense perdre de vista el respecte necessari perquè la joia no esdevingui desastre. La disbauxa no està renyida amb l’esforç per fer una festa respectuosa.

Com sempre, la solució depèn de l’elecció individual d’equilibrar el nostre esclat festiu amb el respecte necessari per a aquells que ens envolten. Si tots exercim la nostra llibertat individual que acaba on comença la llibertat de l’altre, aconseguirem un nivell de gaudi molt més equilibrat i satisfactori.

Regina Ferrando

19 de juliol de 2007