EL TEMPS MÉS ESPERAT

 

L’estiu és sense cap mena de dubte l’època de l’any més agraïda per a tots els éssers humans de la societat occidental. Tots anhelem fer el contrari d’allò que és habitual i rutinari, i l’estiu ens permet portar a terme aquells projectes lúdics que, durant el curs, a causa de es obligacions laborals, ens és difícil portar a terme. És temps de pausa, de descans, de gaudi de la natura i les vacances d’aquesta època ens ofereixen totes les possibilitats de reparació del cos, de la ment i de l’esperit.

 

Les temperatures d’aquest període de l’any conviden a un alentiment de les nostres constants vitals, cosa que ens predisposa a un ritme diferent d’aquell que portem durant el curs.

 

Cal, doncs, aprofitar les circumstàncies ambientals per planificar una bona recuperació personal, que ens permeti enfocar el nou curs amb millors condicions. Es tracta de fer activitats que, a part d’aportar distracció i novetat, ens ajudin a relaxar el cos, eliminar l’estrès de la vida quotidiana i recuperar la capacitat de gaudi que haguem pogut perdre durant el curs.

 

Seria bo que fóssim capaços de trencar la inèrcia de l’activitat extrema i, tot i no deixar de fer activitats, no ens aboquéssim a unes vacances que perpetuessin  l’estrès que ens és habitual.

 

És convenient que els 3 o 4 primers dies de vacances els dediquem a aturar el nostre cos i la nostra ment i descansem molt més del que ens és habitual. Després d’això, estarem en condicions de començar les activitats lúdiques que desitgem.

 

Pel que fa a les activitats que planifiquem, hem de prendre consciència de la nostra realitat i cal fer només aquelles coses que ens vinguin de gust. Si les vacances ens estressen més, vol dir que la planificació no ha estat bona i ens serà contraproduent.

 

Cal, també, escollir minuciosament els nostres companys de vacances i, fet això, programar un ritme lúdic que permeti satisfer tothom. Les vacances en família ens poden comportar, si no les planifiquem bé, nivells d’insatisfacció creixent per una convivència continuada a la que no estem acostumats. Si no som capaços de respectar les opinions dels que ens envolten, les vacances es poden convertir en una condemna.

 

Per altra banda, les economies personals, de vegades, no ens permeten portar a terme somnis inabastables i podem caure en el parany de sentir-nos insatisfets. En aquests casos, cal tenir present que la felicitat no depèn d’allò que no podem fer, sinó de la capacitat de gaudi d’allò que tenim. Tots podem gaudir d’unes vacances immillorables, encara que no puguem viatjar. Les excursions curtes, l’apropament a la natura, els banys de sol, la satisfacció de dormir fins que el cos ens digui prou, estan a l’abast de tothom. Aprofitem, doncs, al màxim la benaurança de comptar d’uns dies lliures, gràcies a tenir el privilegi d’un treball estable.

 

Regina Ferrando

12 de juliol de 2007