EL TEMPS MÉS ESPERAT
L’estiu és sense cap
mena de dubte l’època de l’any més agraïda per a tots els éssers humans de la
societat occidental. Tots anhelem fer el contrari d’allò que és habitual i
rutinari, i l’estiu ens permet portar a terme aquells projectes lúdics que,
durant el curs, a causa de es obligacions laborals, ens és difícil portar a
terme. És temps de pausa, de descans, de gaudi de la natura i les vacances
d’aquesta època ens ofereixen totes les possibilitats de reparació del cos, de
la ment i de l’esperit.
Les temperatures
d’aquest període de l’any conviden a un alentiment de les nostres constants
vitals, cosa que ens predisposa a un ritme diferent d’aquell que portem durant
el curs.
Cal, doncs,
aprofitar les circumstàncies ambientals per planificar una bona recuperació
personal, que ens permeti enfocar el nou curs amb millors condicions. Es tracta
de fer activitats que, a part d’aportar distracció i novetat, ens ajudin a
relaxar el cos, eliminar l’estrès de la vida quotidiana i recuperar la capacitat
de gaudi que haguem pogut perdre durant el curs.
Seria bo que fóssim
capaços de trencar la inèrcia de l’activitat extrema i, tot i no deixar de fer
activitats, no ens aboquéssim a unes vacances que perpetuessin l’estrès que ens és habitual.
És convenient que
els 3 o 4 primers dies de vacances els dediquem a aturar el nostre cos i la
nostra ment i descansem molt més del que ens és habitual. Després d’això,
estarem en condicions de començar les activitats lúdiques que desitgem.
Pel que fa a les
activitats que planifiquem, hem de prendre consciència de la nostra realitat i
cal fer només aquelles coses que ens vinguin de gust. Si les vacances ens
estressen més, vol dir que la planificació no ha estat bona i ens serà
contraproduent.
Cal, també, escollir
minuciosament els nostres companys de vacances i, fet això, programar un ritme
lúdic que permeti satisfer tothom. Les vacances en família ens poden comportar,
si no les planifiquem bé, nivells d’insatisfacció creixent per una convivència
continuada a la que no estem acostumats. Si no som capaços de respectar les
opinions dels que ens envolten, les vacances es poden convertir en una
condemna.
Per altra banda, les
economies personals, de vegades, no ens permeten portar a terme somnis
inabastables i podem caure en el parany de sentir-nos insatisfets. En aquests
casos, cal tenir present que la felicitat no depèn d’allò que no podem fer,
sinó de la capacitat de gaudi d’allò que tenim. Tots podem gaudir d’unes
vacances immillorables, encara que no puguem viatjar. Les excursions curtes,
l’apropament a la natura, els banys de sol, la satisfacció de dormir fins que
el cos ens digui prou, estan a l’abast de tothom. Aprofitem, doncs, al màxim la
benaurança de comptar d’uns dies lliures, gràcies a tenir el privilegi d’un
treball estable.
Regina Ferrando
12 de juliol de 2007