REALITAT I
EXPECTATIVES
El nivell de
satisfacció dels éssers humans depèn de la correlació existent entre la
realitat i les expectatives. Les expectatives són el conjunt de fites que volem
assolir, la nostra visió d’allò que creiem que hauria de ser la nostra vida. A
mesura que les expectatives coincideixen amb la realitat ens sentim satisfets.
El cas contrari és font d’insatisfacció.
Si tenim en compte
que la vida ens dóna en cada moment allò que necessitem per créixer, cal fer un
exercici constant d’acceptació de la realitat. Acceptació que no vol dir
resignació, sinó la tafaneria de voler entendre el perquè d’allò que la vida
ens posa al davant. Hem de voler discernir què hem d’aprendre de cada situació,
sobretot d’aquelles vivències que no ens plauen. Només acceptant la realitat,
serem capaços de transformar-la.
Des de la nostra
visió parcial del món, massa sovint ens neguitegem perquè la nostra vida no és
com a nosaltres ens agradaria que fos. Ens manca la confiança de creure que
estem en el moment oportú i en la situació adequada. Pot passar que ens fixem
expectatives inassolibles en el moment actual i que el neguit d’assolir-les ens
impedeixi viure plenament el present.
Quan una expectativa
no s’acompleix, sovint, és perquè interiorment no estem preparats per
assolir-la. En aquest cas, cal esbrinar què hi ha en el nostre comportament que
ens impedeix aconseguir allò que desitgem i intentar fer tot el què estigui al
nostre abast per canviar-ho.
Si aprenem a gaudir
de la realitat tal com és, sense que allò que desitgem ens impedeixi veure les
avantatges actuals, la nostra vida passarà de la insatisfacció a la
satisfacció.
Cada moment que
vivim és únic i irrepetible. Cada situació és una font de inesgotable de
saviesa quan la vivim en plenitud. Si centrem la nostra vida en allò que
voldríem que fos i no és, ens condemnem a la infelicitat.
Cada ésser humà, en
solitari, posseeix tots els ingredients per ser feliç. La felicitat depèn,
doncs, de la nostra capacitat per cercar en el nostre interior aquells aspectes
que ens impedeixen viure en pau.
Quan la nostra
felicitat depèn d’allò que ens envolta, sigui la nostra parella, els nostres
fills, la nostra feina, esdevenim éssers fràgils que naveguen a la deriva de
les circumstàncies.
Només quan
aconseguim ser lliures i independents, perquè estem en contacte constant amb la
nostra font de saviesa interior, som capaços de compartir la nostra vida amb
els altres, sense aferraments ni dependències, esdevenint un regal per a la
humanitat.
Regina Ferrando
5 de juliol de 2007