ESTIU

L’estiu ha arribat puntual per fer-nos saber que la vida continua. Torna el temps més agraït de l’any: temps de revetlles, de festes majors, de programació de vacances. És aquell temps que ens retorna la vitalitat i alegra la vida. Temps per trencar rutines i fer aquelles activitats més desitjades. Temps que ens ajuda a reparar el cos i la ment, desballestats per un llarg curs que ens pot haver submergit en un dia a dia que sovint se’ns fa feixuc.

Aquells que tenim la sort de viure en el món desenvolupat, de vegades, no som prou conscients dels avantatges que tenim només pel fet d’haver nascut aquí, en una societat benestant, on tenim les necessitats bàsiques cobertes, on gaudim d’una meteorologia excel·lent, sense temperatures extremes, sense desastres naturals. I, massa sovint, oblidem que altres éssers humans, pateixen situacions límit sense tenir-ne cap culpa, només pel la loteria del lloc de naixement.

La manca de perspectiva global és un dels nostres majors inconvenients a l’hora d’avaluar la nostra vida. Allò que per a nosaltres és la normalitat, per a altres és un bé de Déu. Nosaltres podem sortir al carrer sense por de prendre mal, en contraposició d’altres que viuen immersos en conflictes bèl·lics des de temps immemorials.

La guerra, pobresa i la fam fan estada en una part molt important de la humanitat, mentre nosaltres vivim en un paradís. Lluny de valorar aquest fet, tendim a magnificar petits conflictes, ens barallem els uns amb els altres, no ens respectem ni fem res per sentir-nos útils a aquells que ens envolten. Esdevenim éssers autistes, incapaços de valorar la nostra realitat, cosa que ens condemna a una vida grisa i sense sentit.

Per justícia comparativa, hauríem ser immensament feliços i, en lloc d’això, restem insatisfets davant de qualsevol inconvenient. Tenim una tendència compulsiva a criticar-nos i criticar els altres, sense adonar-nos que això no ens porta enlloc.

El respecte per l’altre, l’acceptació de nosaltres mateixos i la capacitat d’agraïment, són les assignatures pendents que ens cal aprovar si volem ser justos amb la nostra realitat.

Cada dia és una nova oportunitat per canviar la nostra percepció i, per tant, la nostra vida. Només en la mesura que aprenguem a ser un regal per a aquells que ens envolten, podrem descobrir el goig de viure.

Cal obrir de bat a bat les finestres de l’ànima per sortir de la presó de la nostra ment. La nostra felicitat depèn, només, de la nostra percepció de la realitat. Aprofitem, doncs, sense esperar més, cada instant per renéixer a la vida. Tenim l’obligació personal de ser agraïts si volem canviar el món i això només ho aconseguirem si aprenem a estimar amb apassionament i gratuïtat.

Regina Ferrando

28 de juny de 2007