L’HORT URBÀ
En més d’una ocasió,
des d’aquesta pàgina, hem parlar de l’allunyament progressiu de la natura al
qual ens sotmet la idiosincràsia de les nostra societat actual. L’asfalt dels
carrers i la proliferació de places de ciment ens impossibiliten el contacte
necessari amb la terra que seria desitjable per desenvolupar-nos com a éssers
humans. Paral·lelament a l’evolució dels nostres pobles i ciutats, també
evoluciona la creativitat d’algunes persones sensibilitzades per l’interès de pal·liar les deficiències que ens produeix
aquest allunyament.
Fa un parell de
mesos, en una fira de Barcelona, vaig conèixer un projecte anomenat Hort Urbà.
Un Hort Urbà és un sistema de cultiu que permet l’obtenció d’hortalisses de
molts tipus –tomàquets, pebrots, albergínies, etc.- fàcilment, susceptible de
ser instal·lat en terrats, balcons, escoles o residències de la tercera edat,
en llocs on hi toqui el sol i es puguin regar. Permet una producció ecològica,
sense la utilització de fertilitzants químics ni insecticides i la verdura
recollida arriba fresca a la taula i amb la màxima qualitat. Això permet
redescobrir el plaer de menjar una amanida amb productes acabats de collir i
exempts de residus de productes químics.
No cal dir que el projecte em va seduir d’entrada
i que vaig incorporar-lo ràpidament al terrat de casa. Des d’aleshores, he
pogut fruir del contacte amb la terra que m’ha permès copsar els efectes
benèfics i saludables que això produeix. Així mateix, l’observació quotidiana
de la progressió constant dels productes del conreu és un fet enriquidor que
fomenta la paciència necessària per esperar que el procés de la vida es dugui a
terme i, alhora, enforteix el respecte als processos vitals, sense la passió
que caracteritza els humans per apressar els esdeveniments.
És molt gratificant
observar com n’és d’agraïda la natura, quan li proporcionem les condicions
necessàries per desenvolupar-se i, encara que ho fem en un espai reduït, com
ens regala el millor d’ella mateixa.
Reconciliar-se amb
la natura és imprescindible si volem evolucionar com a éssers humans complets i
qualsevol iniciativa dirigida a aconseguir-ho és un signe inequívoc de
l’esperança necessària perquè la nostra societat pugui recuperar la
sensibilitat.
Aquesta seria,
doncs, una eina més de creixement personal que ens reconcilia amb la nostra
essència original. Fomenta les capacitats bàsiques de respecte, confiança i
paciència, i fa possible que no perdem el contacte amb la terra que ens nodreix
d’energia guaridora. No podem oblidar mai que nosaltres formem part de la
natura i, sense allunyar-nos de la civilització, hem de saber aprofitar totes
les possibilitats d’harmonia que estiguin al nostre abast.
Aquells que estigueu
interessats en aquest projecte, podeu cercar informació al web
http://www.horturba.com.
Regina Ferrando
14 de juny de 2007