L’HORT URBÀ

 

En més d’una ocasió, des d’aquesta pàgina, hem parlar de l’allunyament progressiu de la natura al qual ens sotmet la idiosincràsia de les nostra societat actual. L’asfalt dels carrers i la proliferació de places de ciment ens impossibiliten el contacte necessari amb la terra que seria desitjable per desenvolupar-nos com a éssers humans. Paral·lelament a l’evolució dels nostres pobles i ciutats, també evoluciona la creativitat d’algunes persones sensibilitzades per l’interès de pal·liar les deficiències que ens produeix aquest allunyament.

 

Fa un parell de mesos, en una fira de Barcelona, vaig conèixer un projecte anomenat Hort Urbà. Un Hort Urbà és un sistema de cultiu que permet l’obtenció d’hortalisses de molts tipus –tomàquets, pebrots, albergínies, etc.- fàcilment, susceptible de ser instal·lat en terrats, balcons, escoles o residències de la tercera edat, en llocs on hi toqui el sol i es puguin regar. Permet una producció ecològica, sense la utilització de fertilitzants químics ni insecticides i la verdura recollida arriba fresca a la taula i amb la màxima qualitat. Això permet redescobrir el plaer de menjar una amanida amb productes acabats de collir i exempts de residus de productes químics.

 

No cal dir que el projecte em va seduir d’entrada i que vaig incorporar-lo ràpidament al terrat de casa. Des d’aleshores, he pogut fruir del contacte amb la terra que m’ha permès copsar els efectes benèfics i saludables que això produeix. Així mateix, l’observació quotidiana de la progressió constant dels productes del conreu és un fet enriquidor que fomenta la paciència necessària per esperar que el procés de la vida es dugui a terme i, alhora, enforteix el respecte als processos vitals, sense la passió que caracteritza els humans per apressar els esdeveniments.

 

És molt gratificant observar com n’és d’agraïda la natura, quan li proporcionem les condicions necessàries per desenvolupar-se i, encara que ho fem en un espai reduït, com ens regala el millor d’ella mateixa.

 

Reconciliar-se amb la natura és imprescindible si volem evolucionar com a éssers humans complets i qualsevol iniciativa dirigida a aconseguir-ho és un signe inequívoc de l’esperança necessària perquè la nostra societat pugui recuperar la sensibilitat.

 

Aquesta seria, doncs, una eina més de creixement personal que ens reconcilia amb la nostra essència original. Fomenta les capacitats bàsiques de respecte, confiança i paciència, i fa possible que no perdem el contacte amb la terra que ens nodreix d’energia guaridora. No podem oblidar mai que nosaltres formem part de la natura i, sense allunyar-nos de la civilització, hem de saber aprofitar totes les possibilitats d’harmonia que estiguin al nostre abast.

 

Aquells que estigueu interessats en aquest projecte, podeu cercar informació al web http://www.horturba.com.

 

Regina Ferrando

14 de juny de 2007