TRAVESSIES PEL DESERT

 

L’escola de la vida ens ofereix períodes de tota mena. Les persones solem agrair els períodes planers i desitjar que els difícils no existeixin. Malgrat això, no podem evitar la irrupció en la nostra experiència d’etapes feixugues, que ens obliguen a fer travessies pel desert. Aquestes travessies són moments de canvi que ens obliguen a replantejar la nostra manera de viure i, per tant, constitueixen una meravellosa oportunitat de creixement.

 

Els períodes difícils són l’ocasió per posar en pràctica totes les eines al nostre abast que ens facin suportable el procés i que ens ajudin a enfocar novament la nostra trajectòria.

 

El procés vital ens obliga a escollir constantment entre dues o més possibilitats, i les probabilitats d’error sempre hi són presents. Les travessies pel desert són l’oportunitat per recuperar la pau interior perduda, a causa de comportaments compulsius, i l’ocasió de corregir desviacions de la nostra trajectòria vital correcte. Diríem, doncs, que curiosament són més fructífers els moments difícils que els fàcils, i la recuperació de la pau interior i de l’equilibri és una tasca feixuga, però inevitable si el nostre objectiu és ser feliços.

 

Massa sovint, a causa de l’activitat extrema de la societat que ens ha tocat viure, ens trobem immersos en un carreró sense sortida que ens pot arribar a fer perdre la il·lusió i la perspectiva.

 

Gràcies a les travessies pel desert, sempre i quan no ens deixem anar en la foscor, som capaços d’aturar la nostra activitat frenètica i, poc a poc, recuperar la visió de conjunt que les circumstàncies ens havien fet perdre.

 

Cap ésser humà no pot escapolir-se d’aquesta realitat, si vol progressar com allò que ha de ser. Per poder créixer hem d’acceptar les travessies pel desert com una oportunitat i no com un inconvenient.

 

Finalment, hem de constatar que les travessies pel desert mai no són períodes indefinits, sinó que sempre tenen un final, que serà feliç o infeliç en la mesura que haguem estat capaços d’aprendre la lliçó que ens oferien.

 

Les travessies del desert són, doncs, en definitiva, els períodes de purificació imprescindibles per desfer-se de vells aferraments i, abandonant llast, continuar el camí amb més llibertat.

 

Aprenguem a aprofitar totes les oportunitats que la vida ens brinda, sense pretendre escapolir-nos de cap de les experiències, siguin del color que siguin. Només així, serem capaços d’avançar amb pas ferm pel camí de la felicitat. Ningú no està vacunat contra el dolor i la solitud i, només aprenent a conviure-hi, serem capaços d’aconseguir, tard o d’hora, la plenitud i la satisfacció.

 

Regina Ferrando

7 de juny de 2007