TRAVESSIES PEL
DESERT
L’escola de la vida
ens ofereix períodes de tota mena. Les persones solem agrair els períodes
planers i desitjar que els difícils no existeixin. Malgrat això, no podem
evitar la irrupció en la nostra experiència d’etapes feixugues, que ens
obliguen a fer travessies pel desert. Aquestes travessies són moments de canvi
que ens obliguen a replantejar la nostra manera de viure i, per tant,
constitueixen una meravellosa oportunitat de creixement.
Els períodes
difícils són l’ocasió per posar en pràctica totes les eines al nostre abast que
ens facin suportable el procés i que ens ajudin a enfocar novament la nostra
trajectòria.
El procés vital ens
obliga a escollir constantment entre dues o més possibilitats, i les
probabilitats d’error sempre hi són presents. Les travessies pel desert són
l’oportunitat per recuperar la pau interior perduda, a causa de comportaments
compulsius, i l’ocasió de corregir desviacions de la nostra trajectòria vital
correcte. Diríem, doncs, que curiosament són més fructífers els moments
difícils que els fàcils, i la recuperació de la pau interior i de l’equilibri
és una tasca feixuga, però inevitable si el nostre objectiu és ser feliços.
Massa sovint, a
causa de l’activitat extrema de la societat que ens ha tocat viure, ens trobem
immersos en un carreró sense sortida que ens pot arribar a fer perdre la
il·lusió i la perspectiva.
Gràcies a les
travessies pel desert, sempre i quan no ens deixem anar en la foscor, som
capaços d’aturar la nostra activitat frenètica i, poc a poc, recuperar la visió
de conjunt que les circumstàncies ens havien fet perdre.
Cap ésser humà no
pot escapolir-se d’aquesta realitat, si vol progressar com allò que ha de ser.
Per poder créixer hem d’acceptar les travessies pel desert com una oportunitat
i no com un inconvenient.
Finalment, hem de
constatar que les travessies pel desert mai no són períodes indefinits, sinó
que sempre tenen un final, que serà feliç o infeliç en la mesura que haguem
estat capaços d’aprendre la lliçó que ens oferien.
Les travessies del
desert són, doncs, en definitiva, els períodes de purificació imprescindibles
per desfer-se de vells aferraments i, abandonant llast, continuar el camí amb
més llibertat.
Aprenguem a
aprofitar totes les oportunitats que la vida ens brinda, sense pretendre
escapolir-nos de cap de les experiències, siguin del color que siguin. Només
així, serem capaços d’avançar amb pas ferm pel camí de la felicitat. Ningú no
està vacunat contra el dolor i la solitud i, només aprenent a conviure-hi, serem
capaços d’aconseguir, tard o d’hora, la plenitud i la satisfacció.
Regina Ferrando
7 de juny de 2007