LA CARRETERA ASSASSINA

 

A Premià de Mar, des del 7 de febrer, data en què va morir en Jaume Batlle, en un accident de moto, a la Nacional-II, cada dia 7, a les 20 hores, al davant de l’estació de RENFE, una munió de persones tallen la carretera, en memòria i homenatge de qui fou el nostre alcalde i en reivindicació de la carretera com a via lenta, que ens permeti passejar i gaudir de la vista del mar, sense haver de patir ni per la nostra vida ni per la d’altri.

 

Els premianencs ens entossudim a no voler oblidar mai més la nostra convivència forçada amb una carretera assassina, que a través dels anys s’ha anat cobrant vides humanes. En Jaume Batlle, des del càrrec que ocupava, reivindicava la necessària intervenció de l’administració competent per aconseguir-ho. L’administració competent, però, des dels seus despatxos llunyans, fa l’orni a les reivindicacions d’aquells que en patim les conseqüències. Per això, cada dia 7, tallarem la carretera. Perquè no volem ni oblidar, ni abaixar la guàrdia, davant l’autisme d’aquells que hi poden posar solució.

 

A la manifestació del proppassat 7 de maig, hi havia molta gent, però molt pocs mitjans de comunicació públics (en dir públics vull dir d’aquells que fan arribar les notícies a Madrid), amb la qual cosa em temo que qui se n’ha d’assabentar estigui als núvols, sense tenir consciència de la nostra reincidència. I és que, cada vegada més, perquè alguna administració et faci cas, no n’hi ha prou a demanar les coses per la via reglamentària, cal fer-la ben grossa i perjudicar a força gent, perquè des de les alçades posin l’antena.

 

No hauria de caldre recordar a les persones que formen part de l’administració que la seva comesa és estar al servei dels administrats per fer allò que els sigui beneficiós, i no per fer volar coloms (ho dic per allò de l’AVE). Ja en posarem bon tros a l’olla de tenir un gran AVE, si a Premià de Mar i als pobles veïns continuem patint una via tercermundista que és, justament, una de les de més trànsit.

 

De la mateixa manera que, des d’aquest espai, hem comentat sovint la necessitat d’estar al servei d’aquells que ens envolten, que no és altra cosa que estimar, hauríem de tenir present que tant la política com el periodisme també són un servei a la societat. Una per solucionar els problemes dels ciutadans i l’altre per fer-se ressò de les seves inquietuds. Seria desitjable que l’administració escoltés els premianencs sense necessitat d’haver de mortificar excessivament els conductors que es troben atrapats en la nostra reivindicació i, també, que els mitjans de comunicació públics (TV3 i TVE) es dignessin a fer-se ressò de la problemàtica que tenim, cosa que, us asseguro, ens interessa molt més que la detenció de qualsevol folklòrica..

 

Preservar la vida, el benestar i la convivència és una de les principals comeses de l’ésser humà que desitja créixer i desenvolupar-se. Perdoneu-me, doncs, aquesta disquisició reivindicativa.

 

Regina Ferrando

24 de maig de 2007