LA CARRETERA
ASSASSINA
A Premià de Mar, des
del 7 de febrer, data en què va morir en Jaume Batlle, en un accident de moto,
a la Nacional-II, cada dia
Els premianencs ens
entossudim a no voler oblidar mai més la nostra convivència forçada amb una
carretera assassina, que a través dels anys s’ha anat cobrant vides humanes. En
Jaume Batlle, des del càrrec que ocupava, reivindicava la necessària
intervenció de l’administració competent per aconseguir-ho. L’administració
competent, però, des dels seus despatxos llunyans, fa l’orni a les
reivindicacions d’aquells que en patim les conseqüències. Per això, cada dia 7,
tallarem la carretera. Perquè no volem ni oblidar, ni abaixar la guàrdia, davant
l’autisme d’aquells que hi poden posar solució.
A la manifestació
del proppassat 7 de maig, hi havia molta gent, però molt pocs mitjans de
comunicació públics (en dir públics vull dir d’aquells que fan arribar les
notícies a Madrid), amb la qual cosa em temo que qui se n’ha d’assabentar
estigui als núvols, sense tenir consciència de la nostra reincidència. I és
que, cada vegada més, perquè alguna administració et faci cas, no n’hi ha prou
a demanar les coses per la via reglamentària, cal fer-la ben grossa i
perjudicar a força gent, perquè des de les alçades posin l’antena.
No hauria de caldre
recordar a les persones que formen part de l’administració que la seva comesa
és estar al servei dels administrats per fer allò que els sigui beneficiós, i
no per fer volar coloms (ho dic per allò de l’AVE). Ja en posarem bon tros a
l’olla de tenir un gran AVE, si a Premià de Mar i als pobles veïns continuem
patint una via tercermundista que és, justament, una de les de més trànsit.
De la mateixa manera
que, des d’aquest espai, hem comentat sovint la necessitat d’estar al servei
d’aquells que ens envolten, que no és altra cosa que estimar, hauríem de tenir
present que tant la política com el periodisme també són un servei a la
societat. Una per solucionar els problemes dels ciutadans i l’altre per fer-se
ressò de les seves inquietuds. Seria desitjable que l’administració escoltés
els premianencs sense necessitat d’haver de mortificar excessivament els
conductors que es troben atrapats en la nostra reivindicació i, també, que els
mitjans de comunicació públics (TV3 i TVE) es dignessin a fer-se ressò de la
problemàtica que tenim, cosa que, us asseguro, ens interessa molt més que la
detenció de qualsevol folklòrica..
Preservar la vida,
el benestar i la convivència és una de les principals comeses de l’ésser humà
que desitja créixer i desenvolupar-se. Perdoneu-me, doncs, aquesta disquisició
reivindicativa.
Regina Ferrando
24 de maig de 2007