LA TENSIÓ

 

La tensió és una de les principals característiques de la nostra societat. És sempre el producte d’un esforç interior que hem de fer per posar-nos a l’alçada de les circumstàncies.

 

Si classifiquem les tensions per la seva durada ens trobarem amb tensió aguda o crònica. La tensió aguda és la que es manifesta en un moment donat com a resultat d’una situació nova, especial, que posa a prova la nostra capacitat d’adaptació. La tensió crònica és el producte d’una problemàtica interior, plantejada en l’individu des de fa temps, i que fa que en cada situació actual la persona reaccioni no d’acord amb la situació present, sinó com a conseqüència de l’antic malestar interior.

 

Si tenim en compte les causes de la tensió podem distingir-ne quatre tipus. La produïda per l’augment d’exigències externes (més feina, més responsabilitat, perills físics, socials, etc., que obliguen a la persona a donar més de sí mateixa    ). La que es produeix per la disminució de capacitats de la persona, situació que pot estar motivada per problemes interns, preocupacions i altres causes de tipus psicològic; per malaltia (especialment en malalties no manifestes), en què la persona no se n’adona, però nota que hi ha alguna cosa que no marxa i li costa més que abans fer les coses; per l’edat. La que trobem per augment de les exigències internes de la persona. I, finalment, aquella que es produeix per la disminució de les possibilitats de l’ambient (crisi econòmica i laboral, escassetat de menjar, temps de guerra...).

 

La tensió crònica continuada en el temps desemboca inexorablement en el que anomenem estrès nociu, que és la vessant negativa de l’estrès. I un estrès nociu sense aturador acaba en la depressió.

 

En la nostra societat que sovint ens exigeix més cada dia, hem de ser capaços de plantejar-nos una tasca de prevenció contra l’acumulació de tensió. Hauríem de ser capaços de prendre consciència del nostre estat de tensió i procurar trobar recursos per anar-la eliminant en la mesura que es va produint.

 

No hauríem d’anar a dormir sense haver eliminat la col·lecció de tensions agudes acumulades durant la jornada. Això ho podem fer mitjançant exercicis de relaxació, a traves de la respiració conscient, amb banys calents, amb exercicis de ioga i, sobretot, amb una tossuderia exemplar per no trobar excuses a l’hora de tenir mitja hora per a nosaltres mateixos, per dedicar-la a la prevenció de la nostra salut, tant física com mental i emocional. Així evitaríem que les nostres tensions passessin a cròniques i ens estalviaríem molts problemes futurs

 

Aquesta és una tasca que ningú no pot fer per nosaltres. Si volem estar sans i fer un servei útil al nostre entorn, hem maldar per tenir cura de nosaltres mateixos. Aquesta atenció ens menarà a un estat de vida satisfactori del que en gaudirem no tant sols nosaltres, sinó també tots aquells que ens envolten.

 

Regina Ferrando

3 de maig de 2007