LA TENSIÓ
La tensió és una de
les principals característiques de la nostra societat. És sempre el producte
d’un esforç interior que hem de fer per posar-nos a l’alçada de les
circumstàncies.
Si classifiquem les
tensions per la seva durada ens trobarem amb tensió aguda o crònica. La tensió
aguda és la que es manifesta en un moment donat com a resultat d’una
situació nova, especial, que posa a prova la nostra capacitat d’adaptació. La tensió
crònica és el producte d’una problemàtica interior, plantejada en l’individu
des de fa temps, i que fa que en cada situació actual la persona reaccioni no
d’acord amb la situació present, sinó com a conseqüència de l’antic malestar
interior.
Si tenim en compte
les causes de la tensió podem distingir-ne quatre tipus. La produïda per
l’augment d’exigències externes (més feina, més responsabilitat, perills
físics, socials, etc., que obliguen a la persona a donar més de sí mateixa ). La que es produeix per la disminució de
capacitats de la persona, situació que pot estar motivada per problemes
interns, preocupacions i altres causes de tipus psicològic; per malaltia
(especialment en malalties no manifestes), en què la persona no se n’adona,
però nota que hi ha alguna cosa que no marxa i li costa més que abans fer les
coses; per l’edat. La que trobem per augment de les exigències internes de la
persona. I, finalment, aquella que es produeix per la disminució de les
possibilitats de l’ambient (crisi econòmica i laboral, escassetat de menjar,
temps de guerra...).
La tensió crònica
continuada en el temps desemboca inexorablement en el que anomenem estrès
nociu, que és la vessant negativa de l’estrès. I un estrès nociu sense aturador
acaba en la depressió.
En la nostra
societat que sovint ens exigeix més cada dia, hem de ser capaços de
plantejar-nos una tasca de prevenció contra l’acumulació de tensió. Hauríem de
ser capaços de prendre consciència del nostre estat de tensió i procurar trobar
recursos per anar-la eliminant en la mesura que es va produint.
No hauríem d’anar a
dormir sense haver eliminat la col·lecció de tensions agudes acumulades durant
la jornada. Això ho podem fer mitjançant exercicis de relaxació, a traves de la
respiració conscient, amb banys calents, amb exercicis de ioga i, sobretot, amb
una tossuderia exemplar per no trobar excuses a l’hora de tenir mitja hora per
a nosaltres mateixos, per dedicar-la a la prevenció de la nostra salut, tant
física com mental i emocional. Així evitaríem que les nostres tensions
passessin a cròniques i ens estalviaríem molts problemes futurs
Aquesta és una tasca
que ningú no pot fer per nosaltres. Si volem estar sans i fer un servei útil al
nostre entorn, hem maldar per tenir cura de nosaltres mateixos. Aquesta atenció
ens menarà a un estat de vida satisfactori del que en gaudirem no tant sols
nosaltres, sinó també tots aquells que ens envolten.
Regina Ferrando
3 de maig de 2007