A L’ENTORN DE LA PAU INTERIOR

 

Cada setmana, em poso al davant del full en blanc, amb la sana intenció de fer un servei. I ho faig, no perquè cregui que en sé més que els altres, sinó perquè estic convençuda que la vida és la millor escola que tenim per aconseguir amb plenitud la nostra fita principal: ser feliços.

 

Massa sovint, a la nostra societat, restem anestesiats pel soroll, per l’activitat extrema, pels milers i milers d’estímuls visuals que bombardegen les nostres retines, i això ens produeix un cert grau de confusió. Mentre estem confusos no ens adonem de res, som incapaços de llegir convenientment els esdeveniments donant-los una interpretació que ens permeti créixer. Viure en la confusió vol dir, també, viure insatisfets, viure amb la sensació profunda de què la vida no té sentit.

 

Només quan ens aturem i aconseguim retrobar la nostra pau interior, cosa que vol dir una ment calmada que no interfereixi en la visió dels nostres sentit i, alhora, una gestió correcte de les emocions, l’entorn canvia de color i som capaços de començar a ser conscients de les nostres sensacions, del nostre cos.

 

Moltes vegades hem parlar des d’aquesta pàgina de la gran importància de cos. El cos ens dona la mesura exacta del nostre estat interior. Si no tenim consciència del cos la nostra ment pren la iniciativa i ens porta per camins equivocats.

 

Si estem atents al nostre cos, ens adonarem de quines són les situacions que ens fan posar tensos i podrem treballar perquè la tensió no s’acumuli. Moltes vegades emmalaltim perquè oblidem i maltractem el nostre cos. El cos s’expressa, però nosaltres no li fem cas. De mica en mica, anem perdent la consciència del cos fins al punt que podem estar completament tensos sense adonar-nos-en. Per això, i mitjançant escenes quotidianes, intento que plegats puguem anar prenent consciència de les maneres de funcionar que ens fan més mal que bé.

 

Ningú no està en possessió de la veritat absoluta, ningú no és perfecte, però molt sovint si estem atents al nostre entorn ens adonem més de les actuacions que perjudiquen els altres que no d’aquelles que ens perjudiquen a nosaltres mateixos.

 

Tinc la sort de ser una observadora compulsiva de la forma de funcionar dels éssers humans i això em permet adonar-me de coses que sense aquest tarannà em passarien per alt. Això no vol dir que estigui curada d’espants, ben al contrari. Sovint constato que és molt més fàcil veure la palla en l’ull de l’altre que no la biga en el propi, però intento convertir en ensenyament allò que els altres em mostren.

 

L’única solució rau en el retrobament constant i el manteniment de la nostra pau interior. Des d’ella som capaços de separar convenientment les coses importants d’aquelles que no ho són. La pau interior fa capgirar la nostra escala de valors i ens dóna una perspectiva clara del camí que hem de seguir. Procurem deixar de viure atabalats i centrem-nos en el present, única font de pau interior.

 

Regina Ferrando

26 d’abril de 2007