EL CANVI CLIMÀTIC

 

Aquesta setmana toca parlar del canvi climàtic i de la tasca que tots, sense excepció, hem de procurar dur a terme, si volem que els nostres successors trobin un planeta mitjanament acceptable.

 

Tot i els desastres que avui malmeten el planeta, la humanitat ha avançat a passos gegantins en les darreres dècades. En el món desenvolupat a ningú no se li escapa que fa 50 anys la qualitat de vida era molt pitjor que avui. Si fem un cop d’ull al món subdesenvolupat, però, veiem, que els avenços del primer món han malmès i empitjorat la qualitat de vida d’altres éssers humans.

 

La tecnologia ha avançat, sí, però hem perdut de vista l’equilibri de la natura. El progrés per a alguns, massa pocs si tenim en compte el nombre, ha significat la pobresa per a la resta. Així mateix, ens hem dedicat a explotar el medi natural sense la consciència de què els recursos, quan no hi ha una planificació conscient, s’esgoten.

 

Avui, sortosament, hi ha una consciència cada vegada més generalitzada que ens fa adonar, que si no hi fem res, els recursos naturals estan en perill d’extinció. Per redreçar aquesta situació, caldrà que tots posem el nostre gra de sorra. Una aportació insignificant a nivell personal, però imprescindible si volem reeixir a nivell col·lectiu.

 

Queda clar que la tasca més important, però, està en mans dels governants, amb una regulació eficaç de la despesa de mitjans naturals que comporta la indústria. Si ens fixem, per exemple, en la despesa d’aigua, ens adonarem que és molt més important el consum industrial que no pas el familiar. Això no vol dir que les famílies l’hagin de malbaratar, però sí que és cert que encara que cadascun de nosaltres tingui cura de no utilitzar més aigua de la que necessita, si no hi ha una consciència clara a nivell industrial, no ens en sortirem.

 

Cal planificar els avenços, sense oblidar-se dels recursos naturals. Ja n’hi ha prou de construir milers d’habitatges, sense plantejar-se, per exemple, d’on sortirà l’aigua per a abastar-les. Cal pensar en com solucionarem els problemes abans de crear-los. No s’hi val a disparar la construcció, pensant en l’aigua d’altres zones. Els plans hidrològics cal fer-los abans de tenir un problema i no per solucionar els desastres inconscients.

 

Cal, doncs, que tots, particulars, industrials, i governants, ens posem d’acord per frenar l’empobriment del planeta. Cadascú des del seu nivell ha de posar fil a l’agulla per evitar una catàstrofe irremeiable si continuem amb el mateix tarannà.

 

El creixement personal s’ha de fonamentar en el respecte. Un creixement correcte no ha de comportar l’empobriment dels altres. Caldrà que el primer món aprengui a renunciar a l’abundància excessiva si volem que la humanitat sobrevisqui.

 

Regina Ferrando

19 d’abril de 2007