CRISPACIÓ

 

Quan observem atentament el nostre entorn, la nostra societat ens ofereix símptomes clars d’una crispació creixent. Al volant o passejant pel carrer ens podem adonar que hi ha cada vegada més persones que responen amb comportaments violents davant d’estímuls de poca importància. Si ens miréssim el món amb un  punt de vista pessimista, diríem que la nostra societat està cada dia més malalta.

 

Ahir, sense anar més lluny, em varen acompanyar a casa amb cotxe i, perquè pogués baixar, el meu company, en lloc d’aturar-se al mig del carrer, va decidir fer-ho en una cantonada per tal de no interrompre el trànsit. Tot i així, el cotxe que venia darrere nostre, en avançar-nos, ens insultà amb un llenguatge fora de lloc, que em guardaré molt de repetir. Era una reacció totalment impròpia i desmesurada davant la situació que nosaltres havíem creat.

 

Davant de situacions d’aquest tipus, que cada dia abunden més, i des del punt de vista del creixement personal, hom es pregunta quina ha de ser la nostra reacció. Podem respondre amb la mateixa agressivitat, cosa que només fa que augmentar el conflicte o podem respondre des de la pau interior, cosa que no vol dir, de cap manera, reprimir-se. Significa haver aconseguit un estat interior que permet que la crispació de l’altre no arribi a afectar-te fins a perdre els estreps.

 

Les persones conflictives són les que fan més soroll i, per això, podem tenir la sensació que no anem bé. Els comportaments pacífics, en canvi, sempre fomenten la pau, però són silenciosos i no es deixen veure i, per tant, podem arribar a pensar que no existeixen

 

A la nostra societat ens han educat per competir. Ens han inculcat que hem de ser els millors i aquest esperit, afegit a l’activitat extrema a la que estem sotmesos i a l’allau d’estímuls que la nostra persona rep a cada instant, fa que algunes persones hagin perdut la mesura justa de les seves reaccions i es comportin envaint i mancant al respecte a aquells que els envolten.

 

Els mitjans de comunicació, dia a dia, ens posen al corrent d’actes criminals entre persones, deguts precisament a aquesta crispació creixent que es tradueix en un augment molt perillós de la violència, sigui en el llenguatge o en el tracte. Mai més que ara coneixem casos esglaiadors de violència contra les dones, contra els ancians, contra els infants.

 

La violència més extrema, però, és aquella que infringim contra nosaltres mateixos i que es tradueix en una manca de respecte per tot i per tothom. Si nosaltres no sabem respectar-nos, com volem respectar els altres!

 

Cal que revisem la nostra manera de viure i, si hi trobem indicis de violència, fem tot el possible per sembrar llavors de respecte en el nostre interior. Només així, contribuirem a la creació d’una societat de la qual ens puguem sentir satisfets.

 

Regina Ferrando

www.reginaferrando.com

escola@reginaferrando.com

Per publicar el 5 d’abril de 2007