FER ANYS
Fer anys és acumular
experiència i moments feliços. Tot el que s’allunyi d’això ho hauríem
d’entendre com una pèrdua de temps. En la mesura que aconseguim ser conscients
d’això, podem aprendre aquelles assignatures pendents que la vida ens va oferint.
Així, doncs, per tal d’aprofitar plenament els ensenyaments de la vida, cal que
els nostres dies se succeeixin amb estones de plena consciència, cosa que vol
dir centrament en el present.
Podem, també, fer
anys sense viure la vida, sense aprofitar les lliçons que dia a dia se’ns posen
al davant, perquè la nostra ment està perduda en incursions en el passat,
revisant constantment la intenció dels nostres actes, o bé amb previsions de
futur, augmentar d’una manera insòlita la nostra col·lecció particular de pors.
Si tenim en compte
que la vida ens exigeix elegir constantment entre diverses opcions, ens
adonarem que cada moment de la nostra vida requereix una tria que va
redireccionant el nostre camí vers la felicitat o la infelicitat. La nostra
felicitat depèn de l’encert de cada tria i, per això, és molt important que
eduquem la nostra ment, perquè no interfereixi en les nostres eleccions.
Quan la ment no viu
el mateix moment que el cos, es a dir, quan la ment no viu el present (recordem
que el cos sempre viu el present), fem les nostres tries quotidianes com si
portéssim unes ulleres mal graduades, sense veure la realitat tal com és.
Aquest fet pot distorsionar en gran mesura el decurs de la nostra vida i ens
pot desviar del camí correcte.
Podríem dir que
només podem ser feliços, que només vivim plenament, en els moments en què la
ment i el cos viuen junts el present. Sovint, però, quan fem una llambregada al
nostre passat i intentem sumar tots els moments viscuts d’aquesta manera, ens
adonem que la resultant és molt minsa, que hi ha molts més moments de
dissociació que d’unitat. Això, pot explicar el nivell d’infelicitat i
d’insatisfacció de la nostra societat, tot i comptar amb els elements materials
necessaris per ser immensament feliços.
Cal que ens proposem
fer anys des de la tossuderia d’anar-los omplint de moments feliços, eliminant
en la mesura que ens sigui possible les distorsions produïdes per la ment. Per
aconseguir-ho, cal no perdre de vista que el cos és el nostre gran referent. En
la mesura que centrem la nostra ment i la nostra atenció en una part del nostre
cos, haurem aconseguit la unitat personal necessària per caminar amb pas ferm
pel camí de la vida, en la seguretat que les nostres eleccions constants no
estan distorsionades per res.
El centrament en la
pròpia respiració és una de les eines de creixement més eficaces. Si de tant en
tant, aturem la nostra activitat i centrem la nostra atenció en l’aire que
entra i surt dels pulmons, anem educant la nostra ment perquè arribi ser la
companya fidel del nostre cos, que és la tasca que li pertoca.
Regina Ferrando
22 de març de 2007