REFLEXIÓ

 

Cada carnestoltes podem constatar la necessitat dels humans de deixar per uns dies de ser seriosos i d’intentar submergir-se en la disbauxa que la vida quotidiana no ens permet. Així, carnestoltes és l’ocasió anual per donar corda a la nostra personalitat més extravagant, més boja, més inconformista. Beneït carnestoltes que ens permet una glopada de naturalitat en el nostre sistema, cada vegada més artificial.

 

Si som de les persones que durant tot l’any ens guanyem la fama de serioses, és imprescindible que aprofitem aquestes festes per deixar-nos anar i, sense fer mal a ningú i amb la cara tan tapada com vulgueu, eliminem totes les tensions acumulades per la nostra tossuderia a confondre ser bona persona amb ser una persona rígida, controlada i seriosa.

 

La necessitat, cada vegada més estesa, de ser políticament correcte no és més que una font de repressió que, de mica en mica, va emmascarant la nostra personalitat.

 

Tots els éssers humans som un fràgil equilibri de virtuts i de defectes. Virtuts i defectes que formen part de la nostra personalitat i dels què no podem defugir, tot i que maldem per amagar allò que creiem que no és políticament correcte.

 

Quan ens mirem a nosaltres mateixos i veiem aquell feix de coses que no ens agraden i que intentem amagar per tots els mitjans que tenim a l’abast, hauríem de tenir present que tots estem en la mateixa situació. Ningú no s’agrada al cent per cent.

 

En lloc d’això, tendim a estar convençuts que nosaltres som els imperfectes mentre que els altres són millors. Aquesta tensió interior ens porta a malmetre una gran quantitat d’energia per amagar les nostres mancances.

 

Diríem, doncs, que hauríem de saber celebrar un petit carnestoltes cada dia, intentant mostrar-nos tal com som, sense avergonyir-nos de res, des de la humilitat d’aquell que es coneix com a ésser únic i irrepetible, però ni millor ni pitjor que els altres.

 

Alliberem-nos de totes les tensions i proposem-nos, en la mesura que en siguem capaços, de no tornar a acumular-ne més. Maldem per treure’ns la careta de persones serioses durant l’any. Aprenguem a somriure en tot moment. Visquem la vida sempre des de la naturalitat i la senzillesa.

 

Donem importància a les coses que en tenen: l’amor, l’amistat, el respecte, i deixem-nos de preocupar per les aparences. Només aconseguirem créixer i ser persones millors en la mesura que aprenguem a acceptar-nos i a respectar-nos a nosaltres mateixos, ja que, només així, aconseguirem que els altres ens acceptin i ens respectin, perquè se sentiran còmodes en la nostra companyia.

 

Regina Ferrando

22 de febrer de 2007