REFLEXIÓ
Cada carnestoltes podem constatar la
necessitat dels humans de deixar per uns dies de ser seriosos i d’intentar
submergir-se en la disbauxa que la vida quotidiana no ens permet. Així,
carnestoltes és l’ocasió anual per donar corda a la nostra personalitat més
extravagant, més boja, més inconformista. Beneït carnestoltes que ens permet una glopada de naturalitat en el
nostre sistema, cada vegada més artificial.
Si som de les
persones que durant tot l’any ens guanyem la fama de serioses, és imprescindible
que aprofitem aquestes festes per deixar-nos anar i, sense fer mal a ningú i
amb la cara tan tapada com vulgueu, eliminem totes les tensions acumulades per
la nostra tossuderia a confondre ser bona persona amb ser una persona rígida,
controlada i seriosa.
La necessitat, cada
vegada més estesa, de ser políticament correcte no és més que una font de
repressió que, de mica en mica, va emmascarant la nostra personalitat.
Tots els éssers
humans som un fràgil equilibri de virtuts i de defectes. Virtuts i defectes que
formen part de la nostra personalitat i dels què no podem defugir, tot i que
maldem per amagar allò que creiem que no és políticament correcte.
Quan ens mirem a
nosaltres mateixos i veiem aquell feix de coses que no ens agraden i que
intentem amagar per tots els mitjans que tenim a l’abast, hauríem de tenir
present que tots estem en la mateixa situació. Ningú no s’agrada al cent per
cent.
En lloc d’això,
tendim a estar convençuts que nosaltres som els imperfectes mentre que els
altres són millors. Aquesta tensió interior ens porta a malmetre una gran
quantitat d’energia per amagar les nostres mancances.
Diríem, doncs, que
hauríem de saber celebrar un petit carnestoltes cada dia, intentant mostrar-nos
tal com som, sense avergonyir-nos de res, des de la humilitat d’aquell que es
coneix com a ésser únic i irrepetible, però ni millor ni pitjor que els altres.
Alliberem-nos de
totes les tensions i proposem-nos, en la mesura que en siguem capaços, de no
tornar a acumular-ne més. Maldem per treure’ns la careta de persones serioses
durant l’any. Aprenguem a somriure en tot moment. Visquem la vida sempre des de
la naturalitat i la senzillesa.
Donem importància a
les coses que en tenen: l’amor, l’amistat, el respecte, i deixem-nos de
preocupar per les aparences. Només aconseguirem créixer i ser persones millors
en la mesura que aprenguem a acceptar-nos i a respectar-nos a nosaltres
mateixos, ja que, només així, aconseguirem que els altres ens acceptin i ens
respectin, perquè se sentiran còmodes en la nostra companyia.
Regina Ferrando
22 de febrer de 2007