ALCALDE DEL CEL

Saps perfectament que aquest escrit és per a tu. Abans de posar-m’hi, però, i per a la teva tranquil·litat, em proposo fer-lo tal i com a tu t’hauria agradat. Res de sentimentalismes, res de tristor, res de grandiloqüències. Ha de ser un escrit senzill, humil, que faci somriure, tal i com a tu t’agradava la vida.

Des del moment que et vaig conèixer, ara fa a la vora quatre anys, ni un sol dia has deixat de sorprendre’m. Tenies la capacitat innata de desestructurar qualsevol convencionalisme, per fer les coses fàcils i senzilles. No eres home de grans discursos però sí de bons sentiments. No eres polític, ni ho volies ser, però sabies perfectament què era el que el nostre poble necessitava.

Treballar amb tu ha estat un plaer i un festival diari. Cap dels que estàvem vora teu podem dir que hem tingut un dia trist, perquè tu ja t’ocupaves d’etzibar qualsevol estirabot amb l’ànim de fer-nos somriure. Entremaliat i juganer de mena, havies aconseguit que cada dia esperéssim amb expectació quina ens en faries. Podies entrar al teu despatx sense que et veiéssim i, des d’allí, trucar-me tot dient “Regina, avui no podré venir, anul·la totes les visites” i quan a mi em saltaven tots els automàtics i em trobava dient-te “però Jaume, avui tens aquella reunió tant important”, de sobte et sentia riure al despatx del costat i ja havia començat el festival. I això era diari, era la teva forma d’estimar els que t’envoltàvem, assegurant-nos la rialla sincera, innocent i relaxant. El teu repertori era sorprenent i interminable i tots, després de l’estupefacció que ens produïes els primers dies, havíem après a esperar els teus acudits amb il·lusió renovada.

Ets el primer alcalde, que conec, que mor essent alcalde, la qual cosa em fa suposar que siguis on siguis segueixes essent alcalde i em pessigolleja una enveja sana per tots aquells que ara podran gaudir de la teva companyia i tenen el somriure i la joia assegurats. També sento una esperança renovada quan penso que des d’on siguis maldaràs per aconseguir tot allò que saps que Premià necessita.

Cada matí, quan sigui l’hora que acostumaves a aparèixer, recordaré aquell “hola reina” que, amb un somriure murri i franc, em deies només arribar i que era el preludi d’una jornada festiva, confortable, productiva, distesa i sempre agradable..

Els que en aquesta vida hem tingut el privilegi de poder-te conèixer i la tafaneria suficient per descobrir l’actitud respectuosa, atenta, delicada, sensible i, sobretot, divertida, que s’amagava darrere una aparença d’infant terrible, t’estimarem sempre i viuràs eternament en el nostre record, perquè la teva companyia no ens ha deixat indiferents i ens ha fet més humils, més honestos, més sensibles, més respectuosos i més humans.

I, per acabar, et faig la promesa solemne de procurar mantenir, en tot lloc i en tot moment, el “bon rotllo” que tu ens has sabut encomanar. Gràcies per ser com eres. Gràcies per tot el què ens has ensenyat. Gràcies per tot el que ens has donat.

Regina Ferrando

15 de febrer de 2007