LA PETITA VIOLÈNCIA QUOTIDIANA TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA

 

Tots estem en desacord amb la violència, però ben pocs de nosaltres ha aconseguit desterrar-la totalment de la seva vida. I és que la violència no només són les bombes o els assassinats, sinó que hi ha un tipus de violència que forma part de la nostra vida quotidiana.

 

És evident que la violència de les bombes fa molt més mal i més soroll, però les petites violències de cada dia conformen un cultiu que, tot i que aïllat té poca importància, unit als cultius de la resta d’éssers humans, va generant onades de violència planetària que retornen com boumerangs als emissors. La violència que nosaltres entenem com a violència no és més que la suma de totes aquestes petites violències domèstiques que no som capaços d’eradicar.

 

Som violents quan ens maltractem a nosaltres mateixos i quan maltractem els altres, sigui de pensament, paraula o obra. Tots sabem que, de vegades, un insult pot fer ferir més que una bufetada i que la simple indiferència pot acabar sent violència encoberta.

 

Sempre que fem o pensem alguna cosa amb la intenció de fer mal a un altre o bé a nosaltres mateixos, estem sembrant llavors de violència. La violència és la conseqüència directa de pensar o fer des de l’odi i la manca de respecte.

 

Cada vegada que ens movem des del convenciment que estem sols al món, actuem de forma violent, perquè conscientment o inconscient menyspreem aquells que ens envolten. Cada vegada que ens maltractem per qualsevol cosa, som violents amb nosaltres mateixos.

 

Per exercir la violència de vegades n’hi ha prou amb una mirada, amb una paraula i, només això, ja crea un entorn de violència que ens afecta a nosaltres mateixos i a tots aquells que estan sota la nostra influència. Massa sovint, però, no som conscients que això formi part de la violència. Sense anar més lluny, comptem amb el trist exemple quotidià d’alguns polítics que juren i perjuren estar en contra de la violència i, en canvi, empren un llenguatge i uns fets curulls d’odi, d’enganys i de violència extrema, que només provoca crispació i impossibilita la pau.

 

Els éssers humans només deixem de ser violents en el moment que comencen a acceptar-nos tal com som i som capaços de permetre que els altres es desenvolupin en llibertat, en definitiva, quan adoptem el respecte com a principal eina de comunicació i de convivència. I només fent-ho així, posem fil a l’agulla per inaugurar el conreu de llibertat i respecte que genera onades de pau que s’escampen pel planeta.

 

Si de debò volem treballar per la pau no n’hi ha prou a manifestar-nos en contra de la violència, sinó que hem de sembrar pau en tots i cadascun dels actes de la nostra vida i en tots i cadascun del nostres pensaments.

 

Regina Ferrando

1 de febrer de 2007