NADAL ENS HUMANITZA

 

M’agrada Nadal perquè ens humanitza. Son dies com qualsevol altre, però estan carregats de sentiments especials. La nostra cultura, per o per mal, ens regala cada any, en arribar aquestes festes, una vivència més plena dels encontres. Un desig de progressar en les nostres virtuts més essencials.

 

L’ambient ens convida a mirar al voltant i a ser imaginatius i creatius amb la sana intenció de fer feliços aquells que ens envolten. És talment com si tinguéssim la necessitat de recuperar el temps que, durant l’any, hem perdut empresonats pel nostres pensaments, privant-nos de gaudir de la companyia d’altri.

 

I és que aquestes festes ens brinden l’ambient propici per desvetllar els nostres millors records. La nostra infantesa feliç, il·lusionada i innocent. Les garlandes dels carrers, la música de les nadales més nostrades que surt de tots els racons, els avets, els calendaris d’advent, els pessebres, el boix, els poms de gui desitjant bona sort, els àpats abundosos d’abans, durant i després, l’olor dels torrons i les neules, els tions alimentats de valent per poder acomplir la seva comesa, la seguretat d’un bon final de festa amb la visita dels reis i si tot això ho acompanyem amb aquell fred saludable que ens arrecera els uns als altres, haurem aconseguit els ingredients indispensables per fer una beneïda regressió a la infantesa i amarar-nos d’aquella escalforeta suau que amanyaga el cor i ens produeix una sensació de benestar i benaurança que, enregistrada en un racó profund de les nostres cèl·lules, cada Nadal, treu el nas per saludar-nos i recordar-nos que tots som infants i que ens resistim a deixar de ser-ho.

 

I si Nadal ens ofereix tant, no l’emmascarem perdent-nos en la crítica per la crítica. No malbaratem el temps protestant per les compres compulsives i pels àpats per força. Siguem positius i creatius i, si ho fem així, descobrirem amb joia que podem extreure tot el nèctar de Nadal sense necessitat de polir-nos els estalvis. Descobrirem que no tots els regals comporten despesa material. Descobrirem el valor de les paraules, de les carícies, dels somriures, dels petons i les abraçades. De les nadales contades al voltant del pessebre i del gaudi dels versets que els infants ens ofereixen enfilats a la cadira.

 

Ocupem-nos, doncs, aquestes festes, de revifar el nostre infant interior que, des de Nadal passat, tenim segrestat en un racó de l’ànima. Traiem-lo a passejar perquè es refaci de l’abandó a què l’hem sotmès. Deixem que s’expressi, que s’il·lusioni, que se li humitegin els ulls, que tremoli d’emoció mentre repica el tió o mentre sosté el fanalet la nit de reis. Permetem que recuperi tota la vida que li hem estafat i fem-li promesa solemne que no el reprimirem mai més, que ens podrà acompanyar la resta de l’any, a plena llum i sense que mai més ens n’avergonyim.

 

Nadal és, si ens ho proposem, una nova oportunitat per recuperar el sentit de la vida Aprofitem-lo per gaudir de tot i de tothom. I, el més important, aconseguit el clímax,  fem-lo durar la resta de l’any.

 

Regina Ferrando

21 de desembre de 2006