SIMFONIA
Hem encetat la simfonia de llum, de música i de colors que caracteritzen
aquestes festes que s’acosten, caracteritzades per un significat estrictament
consumista per a alguns, i per a d’altres amb un contingut transcendent que els
ajuda a ser millors.
Uns i altres, però, les viuen amb un mateix interès, aquell que ens fa
dedicar en cos i ànima a fer feliços aquells que ens envolten. Perquè el
consumisme nadalenc, al marge dels grans tiberis, està destinat a obsequiar
tots aquells amb els quals compartim la vida: família, amics, companys de feina
i, sobretot, els infants.
Qualsevol ocasió és bona si ens serveix per intentar
fer feliços els altres. Només això, ja predetermina una actitud bàsica de
generositat, que serveis per destrenyinar el nostre
cor i deixar que brollin els sentiments més sublims.
L’obertura del cor
possibilita la connexió amb el nostre infant interior. Aquell ésser transparent
que un dia fórem, caracteritzat per la il·lusió i la
innocència, i que, en el decurs dels anys, hem anat amagant en un racó de la
nostra ànima, parapetat per les nostres pors i les nostres culpes.
El rescat de nostre l’infant interior, cada Nadal,
alimenta el nostre esperit i ens retorna l’esperança
de ser capaços de progressar en el nostre camí espiritual, que ens permet ser
millors i contribuir a la millora de l’univers.
Ens obrir-nos a les nostres capacitats bàsiques,
descobrirem que no cal necessàriament capbussar-se en
el consum per poder celebrar aquestes festes, que són especialment dedicades al
conreu de l’amor en tots els seus aspectes, amor de parella, amor filial,
amistat i, amb un únic denominador comú: el respecte.
Donem, doncs, la benvinguda a
aquest període de l’any, que ens empeny a estar els uns per als altres, amb un
significat religiós o laic, tan se val, el que importa és que deixondeix la
nostra predisposició a deixar de mirar-nos el melic, per descobrir que,
feliçment, podem dedicar-nos a contemplar el melic de l’altre i que això ens
produeix satisfacció.
Preparem-nos a gaudir de l’esperit d’aquests dies,
sense recels, sense malenconies, sense pors, sense culpes, amb l’exercici
entossudit del perdó per alliberar-nos del nostre jou
i abraçar amorosament el jou de l’altre, per transformar-lo plegats en
felicitat íntima.
I desitgem, amb totes les nostres forces, enregistrar
amb foc al nostre cervell aquest capteniment generós,
per traslladar-lo a la resta de l’any i, perquè no, a la resta de la nostra
vida. Res no ens farà més feliços.
Sapiguem extreure, doncs, d’aquests dies que
s’acosten, tot el profit que, any rere any, ens
ofereixen. No permetem que s’escolin sense haver-nos entendrit.
Regina Ferrando
14 de desembre de 2006