SIMFONIA

 

Hem encetat la simfonia de llum, de música i de colors que caracteritzen aquestes festes que s’acosten, caracteritzades per un significat estrictament consumista per a alguns, i per a d’altres amb un contingut transcendent que els ajuda a ser millors.

 

Uns i altres, però, les viuen amb un mateix interès, aquell que ens fa dedicar en cos i ànima a fer feliços aquells que ens envolten. Perquè el consumisme nadalenc, al marge dels grans tiberis, està destinat a obsequiar tots aquells amb els quals compartim la vida: família, amics, companys de feina i, sobretot, els infants.

 

Qualsevol ocasió és bona si ens serveix per intentar fer feliços els altres. Només això, ja predetermina una actitud bàsica de generositat, que serveis per destrenyinar el nostre cor i deixar que brollin els sentiments més sublims.

 

L’obertura del cor possibilita la connexió amb el nostre infant interior. Aquell ésser transparent que un dia fórem, caracteritzat per la il·lusió i la innocència, i que, en el decurs dels anys, hem anat amagant en un racó de la nostra ànima, parapetat per les nostres pors i les nostres culpes.

 

El rescat de nostre l’infant interior, cada Nadal, alimenta el nostre esperit i ens retorna l’esperança de ser capaços de progressar en el nostre camí espiritual, que ens permet ser millors i contribuir a la millora de l’univers.

 

Ens obrir-nos a les nostres capacitats bàsiques, descobrirem que no cal necessàriament capbussar-se en el consum per poder celebrar aquestes festes, que són especialment dedicades al conreu de l’amor en tots els seus aspectes, amor de parella, amor filial, amistat i, amb un únic denominador comú: el respecte.

 

Donem, doncs, la benvinguda a aquest període de l’any, que ens empeny a estar els uns per als altres, amb un significat religiós o laic, tan se val, el que importa és que deixondeix la nostra predisposició a deixar de mirar-nos el melic, per descobrir que, feliçment, podem dedicar-nos a contemplar el melic de l’altre i que això ens produeix satisfacció.

 

Preparem-nos a gaudir de l’esperit d’aquests dies, sense recels, sense malenconies, sense pors, sense culpes, amb l’exercici entossudit del perdó per alliberar-nos del nostre jou i abraçar amorosament el jou de l’altre, per transformar-lo plegats en felicitat íntima.

 

I desitgem, amb totes les nostres forces, enregistrar amb foc al nostre cervell aquest capteniment generós, per traslladar-lo a la resta de l’any i, perquè no, a la resta de la nostra vida. Res no ens farà més feliços.

 

Sapiguem extreure, doncs, d’aquests dies que s’acosten, tot el profit que, any rere any, ens ofereixen. No permetem que s’escolin sense haver-nos entendrit.

 

Regina Ferrando

14 de desembre de 2006