A LES PORTES DE DESEMBRE

 

No era perquè sí que li agradava el desembre. A diferència de la melangia que aquesta època de l’any desperta en molta gent, sentia que li feia treure la pols als aspectes més bells de l’ésser humà.

 

Esperava amb delit les llumetes pels carrers i les places, la música suggerent de les nadales, les celebracions amb amics i família al voltant de la taula, les espelmes, les llaçades vermelles amb viu daurat, les corones d’advent, la proliferació d’angelets arreu, les múltiples compartides de gui entre amics desitjant-se sort, la repetició incansable de l’escena familiar del pare, la mare i el nadó, amb el bou i la mula de testimonis, l’arrelament de costums forans com ara l’avet ben engalanat i aquell bon home vestit de vermell que es passeja pels carrers fent sonar una campaneta. Gaudia a pleret d’aquest període que culminava a principis de gener amb la contemplació emotiva dels rostres dels infants, amb els fanalets encesos, donant la benvinguda als reis.

 

Es deia Joan, Pere, Maria, Agnès, ... Era una persona anònima que no havia perdut l’esperança en la vida i que aprofitava els moments màgics per recarregar les piles i viure plenament el present. Coneixia la realitat efímera d’allò de “la vida són quatre dies” o “avui hi som i demà no hi som” i gaudia de cada instant com si fos el darrer.

 

Certament, el mes de desembre és un mes d’emocions. Un període que podem viure des de molts aspectes. I d’aspectes, com en tot, n’hi ha de positius i n’hi ha de negatius. Els aspectes positius ja els hem descrit. Els negatius ens portarien a valorar la vessant consumista que la nostra societat desenvolupada, opulent i superficial ha donat a aquests dies.

 

No podem oblidar, però, que malgrat totes les circumstàncies, els éssers humans som lliures d’escollir la nostra vida, els nostres pensaments i les nostres emocions. Podem escollir enfangar-nos en la visió negativa de l’entorn o entossudir-nos a voler gaudir com el protagonista de la nostra curta història.

 

A les portes de desembre us encoratjo a extreure d’aquest mes especial tots els moments de goig, per enfilar el nou any amb una bona col·lecció d’emocions entranyables a la nostra motxilla. I després, durant l’any, ja farem tot el possible per conservar-la en perfecte estat, perquè la seva data de caducitat no arribi mai.

 

Aquest mes de desembre ens oferirà, també, com fa uns quants anys, la possibilitat de retrobar-nos tots aquells que setmana rere setmana ens trobem en aquesta pàgina de La Clau.  Us anuncio, doncs, que la trobada serà el diumenge, dia 10 de desembre, a les 12 del migdia, al Centre Cívic de Premià de Mar (Esperança, 19).

 

No cal dir que espero amb candeletes el moment de poder tornar a estar amb aquells que pugueu acompanyar-nos per projectar plegats un món millor, per desitjar-nos unes bones festes i, sobretot, per abraçar-nos.

 

Regina Ferrando

30 de novembre de 2006