EL SEXE DELS ÀNGELS

 

Sovint, a casa, a la feina, al bar, al carrer, si ens hi fixem, podrem sentir discussions aferrissades per temes grandiloqüents que tenen molt poca repercussió en la vida personal d’aquells que hi intervenen. Podrem sentir discutir de política, de religió, de futbol, com si ens hi anés la vida, quan en realitat allò que ens afecta i ens preocupa és la relació amb la família, amb els amics, amb els companys de treball, la feina estable, la salut, la hipoteca, el preu del mercat i tantes altres coses.

 

Altrament, no sentirem cap discussió que posi en entredit el principi d’Arquímedes, la importància de les integrals aplicades a la física moderna o bé les darreres novetats en la Taula Periòdica d’Elements, perquè som molt conscients que no dominem el tema fins al punt de poder plantejar cap novetat que enriqueixi el camp de la ciència.

 

En canvi, hi ha alguns temes amb els que gairebé tots ens hi veiem en cor. Som capaços de discutir de futbol, sense haver xutat mai una pilota; de criticar l’acció dels polítics sense haver-nos plantejat mai un servei seriós a la nostra societat des de les institucions públiques, a les quals tots si ho desitgem hi tenim accés, i, també, som capaços de passar hores i hores discutint de religió, sense posseir una experiència religiosa profunda ni plantejar-nos una pràctica compromesa i decidida en aquest àmbit.

 

Diríem, doncs, que tenim una certa tendència a omplir les nostres converses d’allò que ens afecta poc o que no ens exigeix cap compromís i, això, ens fa sentir lliures per valorar-ho i criticar-ho. Es tracta de l’esport d’omplir els silencis amb paraules, encara que només sigui per no sentir el brogit dels nostres pensaments i, alhora, poder demostrar als altres la nostra capacitat dialèctica que, sovint, no persegueix altra cosa que desautoritzar els discurs d’aquells que ens escolten.

 

Conscients d’aquesta realitat i d’aquest tarannà que ens caracteritza, podem passar-nos la vida discutint el sexe dels àngels, però oi que no ens en sortirem?, i per altra banda, quin interès té per a nosaltres que siguin mascles o femelles?, en quin sentit modifica la nostra vida la seva tendència sexual?

 

En la mesura que aprenguem a parlar només quan realment tinguem alguna cosa a dir i, a més, allò que diguem sigui cert perquè ens n’haguem assegurat, les nostres discussions esdevindran una font d’enriquiment per a nosaltres mateixos i per als altres. Mentre això no sigui, hem d’exercitar el conreu del silenci com a la font de coneixement que tenim més a l’abast, acompanyant aquesta actitud amb l’aptitud indispensable d’aprendre a escoltar des d’aquest silenci interior.

 

Només així, aconseguirem ser conscients plenament d’allò que l’altre ens vol dir, perquè haurem declinat el costum cultural d’avaluar, de criticar, de judicar. I, alhora, podrem també expressar-nos des de la llibertat que ens aporta un pensament innocent que defuig la pròpia avaluació, la pròpia crítica i el propi judici.

 

Regina Ferrando

23 de novembre de 2006