EL SEXE DELS ÀNGELS
Sovint, a casa, a la
feina, al bar, al carrer, si ens hi fixem, podrem sentir discussions
aferrissades per temes grandiloqüents que tenen molt poca repercussió en la
vida personal d’aquells que hi intervenen. Podrem sentir discutir de política,
de religió, de futbol, com si ens hi anés la vida, quan en realitat allò que
ens afecta i ens preocupa és la relació amb la família, amb els amics, amb els
companys de treball, la feina estable, la salut, la hipoteca, el preu del
mercat i tantes altres coses.
Altrament, no
sentirem cap discussió que posi en entredit el principi d’Arquímedes, la
importància de les integrals aplicades a la física moderna o bé les darreres
novetats en la Taula Periòdica d’Elements, perquè som molt conscients que no dominem
el tema fins al punt de poder plantejar cap novetat que enriqueixi el camp de
la ciència.
En canvi, hi ha
alguns temes amb els que gairebé tots ens hi veiem en cor. Som capaços de
discutir de futbol, sense haver xutat mai una pilota; de criticar l’acció dels
polítics sense haver-nos plantejat mai un servei seriós a la nostra societat
des de les institucions públiques, a les quals tots si ho desitgem hi tenim
accés, i, també, som capaços de passar hores i hores discutint de religió,
sense posseir una experiència religiosa profunda ni plantejar-nos una pràctica
compromesa i decidida en aquest àmbit.
Diríem, doncs, que
tenim una certa tendència a omplir les nostres converses d’allò que ens afecta
poc o que no ens exigeix cap compromís i, això, ens fa sentir lliures per
valorar-ho i criticar-ho. Es tracta de l’esport d’omplir els silencis amb
paraules, encara que només sigui per no sentir el brogit dels nostres
pensaments i, alhora, poder demostrar als altres la nostra capacitat dialèctica
que, sovint, no persegueix altra cosa que desautoritzar els discurs d’aquells
que ens escolten.
Conscients d’aquesta
realitat i d’aquest tarannà que ens caracteritza, podem passar-nos la vida
discutint el sexe dels àngels, però oi que no ens en sortirem?, i per altra banda,
quin interès té per a nosaltres que siguin mascles o femelles?, en quin sentit
modifica la nostra vida la seva tendència sexual?
En la mesura que
aprenguem a parlar només quan realment tinguem alguna cosa a dir i, a més, allò
que diguem sigui cert perquè ens n’haguem assegurat, les nostres discussions
esdevindran una font d’enriquiment per a nosaltres mateixos i per als altres.
Mentre això no sigui, hem d’exercitar el conreu del silenci com a la font de
coneixement que tenim més a l’abast, acompanyant aquesta actitud amb l’aptitud
indispensable d’aprendre a escoltar des d’aquest silenci interior.
Només així,
aconseguirem ser conscients plenament d’allò que l’altre ens vol dir, perquè
haurem declinat el costum cultural d’avaluar, de criticar, de judicar. I,
alhora, podrem també expressar-nos des de la llibertat que ens aporta un
pensament innocent que defuig la pròpia avaluació, la pròpia crítica i el propi
judici.
Regina Ferrando
23 de novembre de 2006