LA POR COM A SÍMPTOMA

 

Fa uns quants dies, pel carrer, vaig trobar-me una lectora assídua d’aquesta secció que em va comentar: fa molt de temps que no parles de la por, tot i ser allò que tots els humans compartim. Quan ens acomiadàrem vaig pensar que tenia raó, que explícitament no parlava de la por, tot i que sigui l’emoció que més planeja en la nostra societat i que, d’una forma implícita, en parlem gairebé cada setmana.

 

Perquè la por és un dels elements de la nostra personalitat que més coarta la nostra llibertat individual. La por és un dels fonaments de la major part dels nostres comportaments destructius. La por és allò que ens impedeix prendre decisions, allò que ens impossibilita estimar-nos, allò que fa que ens sentim incapaços de fer quelcom i allò que ens fa sentir éssers inadequats a les circumstàncies de cada dia.

 

La por és, en definitiva, el primer símptoma de qualsevol malaltia, sigui física, mental, emocional o espiritual. I és, com deia molt bé la lectora que em vaig trobar, quelcom que compartim la major part de la humanitat.

 

Quan tenim por som desconfiats, vivim tensos i incapaços de gaudir del present, tenim les emocions desbordades, som incapaços d’estimar, no podem d’expressar-nos amb llibertat, perdem l’habilitat d’intuir i, finalment, ens oblidem de totes les coses bones que formen part de la nostra realitat, cosa que ens condemna a viure insatisfets, tot i formar part de la societat més privilegiada del planeta. La por, doncs, és un dels grans esculls a vèncer quan volem iniciar un camí de creixement personal conscient.

 

Quan decidim plantar cara a la por, ens adonem de la seva fragilitat. Ens adonem que, la majoria de vegades, no és més que un fantasma creat per la nostra ment i que no té res a veure amb la nostra realitat.

 

Nosaltres som, en la mesura que som capaços de viure plenament el present. La majoria de vegades, però, la nostra ment ens enganya i en ancora en el passat. Això fa que, automàticament, projectem pors en el futur.

 

Diríem, per tant, que l’antídot de la por rau en l’habilitat de viure el present des de la totalitat del nostre ésser. Quan podem aconseguir que el nostre cos i la nostra ment visquin el mateix moment cronològic, aconseguim també que desapareguin totes les pors.

 

Així, si estem decidits a eradicar les pors de la nostra vida i, per tant, escollim viure el present, caldrà que posem atenció en el nostre cos i no deixem que la nostra ment ens empresoni en un moment diferent del que estem vivint. Això ens retornarà la confiança en nosaltres mateixos i en els altres, la capacitat de gaudi, la gestió acurada i positiva de les nostres emocions, l’habilitat d’estimar, la comunicació plena, el regal de la intuïció i arribarem a comprendre el sentit de la nostra existència.

 

Regina Ferrando

9 de novembre de 2006