LA POR COM A SÍMPTOMA
Fa uns quants dies, pel carrer,
vaig trobar-me una lectora assídua d’aquesta secció que em va comentar: fa molt de temps que no parles de la
por, tot i ser allò que tots els humans
compartim. Quan ens acomiadàrem vaig pensar que tenia raó, que explícitament no parlava de la
por, tot i que sigui l’emoció que més planeja en la nostra societat i que, d’una forma
implícita, en parlem gairebé
cada setmana.
Perquè la por és un dels elements de la nostra personalitat que més coarta la nostra llibertat individual. La
por és un dels fonaments de la major part dels nostres
comportaments destructius. La por és allò que ens impedeix prendre decisions,
allò que ens impossibilita estimar-nos, allò que fa que ens sentim incapaços de
fer quelcom i allò que ens fa sentir éssers inadequats a les circumstàncies de
cada dia.
La por és, en definitiva, el primer símptoma de qualsevol malaltia, sigui física, mental,
emocional o espiritual. I és, com deia molt
bé la lectora que em vaig trobar, quelcom que compartim
la major part de la humanitat.
Quan tenim por som desconfiats, vivim tensos i
incapaços de gaudir del present, tenim les emocions
desbordades, som incapaços d’estimar, no podem d’expressar-nos amb llibertat,
perdem l’habilitat d’intuir i, finalment, ens oblidem de totes les coses bones
que formen part de la nostra realitat, cosa que ens condemna a viure
insatisfets, tot i formar part de la societat més privilegiada del planeta. La
por, doncs, és un dels grans esculls a vèncer quan volem iniciar un camí de
creixement personal conscient.
Quan decidim plantar cara a la
por, ens adonem de la seva fragilitat. Ens adonem que, la
majoria de vegades, no és més que un fantasma creat per la nostra ment i que no
té res a veure amb la nostra realitat.
Nosaltres som, en la mesura
que som capaços de viure plenament el present. La majoria de vegades, però, la nostra ment ens enganya i en ancora en el passat. Això fa
que, automàticament, projectem pors en el futur.
Diríem, per tant, que l’antídot de la
por rau en l’habilitat de viure el present des de la totalitat del nostre
ésser. Quan podem aconseguir que el nostre cos i la
nostra ment visquin el mateix moment cronològic, aconseguim també que
desapareguin totes les pors.
Així, si estem decidits a eradicar les pors de la nostra vida i, per tant, escollim viure el present,
caldrà que posem atenció en el nostre cos i no deixem que la nostra ment ens
empresoni en un moment diferent del que estem vivint. Això ens retornarà la confiança en nosaltres mateixos i en els altres, la capacitat de gaudi, la gestió acurada i positiva de les nostres
emocions, l’habilitat d’estimar, la comunicació plena,
el regal de la intuïció i arribarem a comprendre el sentit de la nostra existència.
Regina Ferrando
9 de novembre de 2006