DESPRÉS DE LA TEMPESTA...
Ja s’ha acabat! A hores d’ara, no sé si tenim fumata bianca, però de ben segur que s’ha acabat la tempesta electoral. Iniciem una
nova època de calma que durarà,
ai las!, fins
que comenci l’efervescència
de les municipals, la propera
primavera.
Els éssers humans del carrer, aquells que desitgem eradicar la violència de la nostra vida i volem uns governants
respectuosos els uns amb els
altres, podrem guarir-nos
de l’angoixa que ens hagin pogut produir
els múltiples insults, desqualificacions, mentides i difamacions. En el fons, però, sabem que els nostres governants
no són ni millors ni pitjors que nosaltres mateixos. L’únic que els diferencia de la resta de mortals
és que es posen a primera línia
i, és clar, qualsevol s’hi veu amb cor.
Tots, a la nostra societat,
un dia o altre, caiem en la temptació de creure’ns que la millor
defensa és un bon atac o bé que per guanyar credibilitat
cal enfonsar l’adversari. I
amb aquest capteniment no anem per bon camí. Tots hem d’aprendre que és millor sumar que restar i que
no és veritat allò del divide i vencerás.
Cada vegada som més que aspirem a un món millor. Un món amb una nova mentalitat. Una mentalitat fonamentada en el culte al
respecte i a la veritat. Un món
en el què siguem capaços d’aprendre a escoltar amb innocència, sense judicar l’altre, amb l’atenció que deriva del desig d’entendre’l. I, alhora, que tinguem la capacitat d’explicar-nos i de
fer-nos entendre, sense necessitat de desqualificar, ni d’insultar, ni de mentir, ni de difamar.
I sabem que aquest món que anhelem és possible, tot
i que precisa de l’aportació amatent
de tots i cadascun de nosaltres. Hem de començar a
exercitar el respecte i la veritat, començant per
nosaltres mateixos. Quantes vegades no ens trobem mancant-nos al respecte i intentant enganyar-nos!
La majoria de nosaltres
sap distingir entre el bé i el mal, la veritat i la
mentida, el respecte i la desconsideració, el què ens convé
i el què no ens convé. Però és
molt possible que haguem incorporat, per herència i per cultura, comportaments inconscients que ens fan més mal que bé. I, per això, cal que revisem la nostra manera de fer i
de pensar, per trobar-hi aquells capteniments
que ens són perjudicials o ens fan perjudicar
els altres.
Aquesta recerca és el què anomenem creixement personal i té
com a fonament fer conscients els pensaments i accions que, inconscientment perjudiquen, per així poder-los canviar. Aquest camí, que fem tots des que naixem, és el què
fa possible que la nostra societat sigui cada vegada millor.
Si ens ho proposem i posem fil a l’agulla, aconseguirem que arribi el dia que els nostres
governants aprenguin a
sumar iniciatives i a treballar
conjuntament pel benestar general, sense perdre’s en baralles inútils i sense sentit. I això serà així quan
haguem aconseguit viure des del respecte i la veritat.
Regina Ferrando
2 de novembre de 2006