DESPRÉS DE LA TEMPESTA...

 

Ja s’ha acabat! A hores d’ara, no sé si tenim fumata bianca, però de ben segur que s’ha acabat la tempesta electoral. Iniciem una nova època de calma que durarà, ai las!, fins que comenci l’efervescència de les municipals, la propera primavera.

 

Els éssers humans del carrer, aquells que desitgem eradicar la violència de la nostra vida i volem uns governants respectuosos els uns amb els altres, podrem guarir-nos de l’angoixa que ens hagin pogut produir els múltiples insults, desqualificacions, mentides i difamacions. En el fons, però, sabem que els nostres governants no són ni millors ni pitjors que nosaltres mateixos. L’únic que els diferencia de la resta de mortals és que es posen a primera línia i, és clar, qualsevol s’hi veu amb cor.

 

Tots, a la nostra societat, un dia o altre, caiem en la temptació de creure’ns que la millor defensa és un bon atac o que per guanyar credibilitat cal enfonsar l’adversari. I amb aquest capteniment no anem per bon camí. Tots hem d’aprendre que és millor sumar que restar i que no és veritat allò del divide i vencerás.

 

Cada vegada som més que aspirem a un món millor. Un món amb una nova mentalitat. Una mentalitat fonamentada en el culte al respecte i a la veritat. Un món en el què siguem capaços d’aprendre a escoltar amb innocència, sense judicar l’altre, amb l’atenció que deriva del desig d’entendre’l. I, alhora, que tinguem la capacitat d’explicar-nos i de fer-nos entendre, sense necessitat de desqualificar, ni d’insultar, ni de mentir, ni de difamar.

 

I sabem que aquest món que anhelem és possible, tot i que precisa de l’aportació amatent de tots i cadascun de nosaltres. Hem de començar a exercitar el respecte i la veritat, començant per nosaltres mateixos. Quantes vegades no ens trobem mancant-nos al respecte i intentant enganyar-nos!

 

La majoria de nosaltres sap distingir entre el i el mal, la veritat i la mentida, el respecte i la desconsideració, el què ens convé i el què no ens convé. Però és molt possible que haguem incorporat, per herència i per cultura, comportaments inconscients que ens fan més mal que . I, per això, cal que revisem la nostra manera de fer i de pensar, per trobar-hi aquells capteniments que ens són perjudicials o ens fan perjudicar els altres.

 

Aquesta recerca és el què anomenem creixement personal i té com a fonament fer conscients els pensaments i accions que, inconscientment perjudiquen, per així poder-los canviar. Aquest camí, que fem tots des que naixem, és el què fa possible que la nostra societat sigui cada vegada millor.

 

Si ens ho proposem i posem fil a l’agulla, aconseguirem que arribi el dia que els nostres governants aprenguin a sumar iniciatives i a treballar conjuntament pel benestar general, sense perdre’s en baralles inútils i sense sentit. I això serà així quan haguem aconseguit viure des del respecte i la veritat.

 

Regina Ferrando

2 de novembre de 2006