TEMPS DE SILENCI

 

Les campanyes electorals són una bona ocasió per dedicar-se a la meditació i al silenci, cercant aquella pau que roman a l’interior del nostre ésser. Aquella pau que si restem a la superfície és envaïda a través de tots els nostres sentits per un setge mediàtic molt difícil de defugir.

 

Els éssers humans del carrer, aquells que anem a votar cada vegada que ens en donen ocasió, estem agraïts per la feina que fan els polítics, feina que molts de nosaltres no estaríem disposats a fer. La política és un servei cada vegada més ingrat i feixuc que, si bé pot ser en alguns moments font de prestigi i un aliment per a l’autoestima, esdevé molt sovint un calvari insuportable.

 

Per altra banda, els votants sabem perfectament qui votarem, si finalment decidim exercir el nostre dret. Normalment, cadascú de nosaltres té unes preferències clares fonamentades en la convicció, en el sentimentalisme o en la tradició familiar. Això vol dir que la campanya poc fa variar la nostra manera de pensar. Pot fer, això sí, decidir-nos a sortir de casa i anar a dipositar la papereta, en lloc de renunciar al nostre dret per esgotament psicològic.

 

Per altra banda, el caire que les campanyes han assolit, de despesa innecessària i de bombardeig constant, de col·lecció d’insults i de desqualificacions, fa que aquest període de la nostra història sigui viscut per la majoria dels humans, cada vegada més, com una agressió i no com un període d’informació veraç que ens ajuda, si s’escau, a canviar la nostra intenció de vot.

 

Per tal de preservar la nostra higiene mental, i avui que qui més qui menys tenim adreça de correu electrònic, seria bo que cada formació política ens enviés un e-mail (amb un n’hi hauria prou), que no caldria que fos de disseny impecable, on ens informessin, això sí, d’allò que pensen fer per la nostra societat, cas de poder assolir el poder. Això ens permetria, en la solitud de la pantalla de l’ordinador, poder comparar sense manipulacions, ni interpretacions, ni pressions mediàtiques totes les opcions i, des de la nostra maduresa mental, decidir què volem fer.

 

Mentre això no sigui així, podem fer l’opció que us proposava a l’inici de l’escrit: programar un temps de silenci i introspecció, que coincideixi amb la campanya electoral. Temps per conrear aquella font de pau interior inesgotable que roman, sovint sense estrenar, en la profunda immensitat del nostre ésser.

 

I és que, mentre les campanyes es fonamentin en la violència, en l’enfrontament verbal i no verbal, en la difamació, en la mentida i en la desqualificació, només interessen a aquells que accepten sense cap mena de filtre les consignes d’aquells que els dirigeixen, però no a aquells que entenem que el foment de comportaments negatius empobreix la nostra societat. La nostra societat necessita un gir en el capteniment polític actual, per poder assolir els nivells de consciència imprescindibles per fer-nos prosperar com a éssers humans que som.

 

Regina Ferrando

26 d’octubre de 2006