TAL FARÀS TAL TROBARÀS

 

Alguns polítics m’exciten i no precisament pel seu sex-appeal, sinó perquè, en el fons, em nodreixen d’un grapat d’arguments per a molts d’aquests escrits que comparteixo amb tots vosaltres. Deixeu-me, doncs, d’entrada, agrair-los la seva aportació.

 

Ara, amb l’efervescència d’una campanya electoral a la vista, se’ns mostren amb les seves millors gales, amb esperit seductor i amb l’interès més desinteressat per convèncer-nos, cada un d’ells, de que la seva opció és millor que la dels altres. I nosaltres, els éssers humans senzills, després de més de 25 anys, ja ens hem acostumat a l’espectacle que se’ns mostra campanya rere campanya i, de mica en mica, anem aprenent a llegir entre línies, amb la intenció d’esbrinar què és el que exactament s’amaga darrere de cada discurs polític, per saber el dia de la veritat cap on s’inclinarà el nostre vot.

 

Avui, però, m’agradaria analitzar una situació concreta que alguns polítics ens van brindar tot just la setmana passada i que ens serveix d’exemple per mostrar-nos una part del nostre comportament que, sovint, ens comporta maldecaps.

 

Un grup de polítics forans va visitar una de les nostres ciutats, on els esperaven un grup de ciutadans per fer-los una rebuda no massa cordial. Aquest fet ha aixecat una gran polseguera als mitjans de comunicació i la condemna general de la classe política del nostre país.

 

Si bé el fet en si mateix és condemnable, sense cap mena de dubte, des del punt de vista del creixement personal cal anar sempre a fons. Quan algú, sigui polític o no, es troba en una situació d’aquest tipus s’hauria de preguntar “què he fet jo per merèixer això?”. Aquesta pregunta senzilla ens pot donar una informació determinant de la relació causa–efecte entre el nostre comportament i les circumstàncies que ens envolten. Lluny d’això, la majoria dels humans, tendim a condemnar el comportament d’altri com si nosaltres no hi tinguéssim res a veure.

 

El refranyer, que és una font de saviesa inesgotable, ens il·lustra situacions d’aquest tipus amb una claredat diàfana. Així, en castellà, hem sentit sovint allò de “quien siembra vientos, recoge tempestades” i, en català, el refrany tant directe de “tal faràs tal trobaràs”.

 

Cada una de les nostres accions comporta una reacció de l’entorn envers nosaltres mateixos. Si les nostres accions són violents, siguin de pensament, paraula o obra, fomentarem una reacció de l’entorn envers nosaltres mateixos, del mateix color.

 

En aquesta vida hi ha menys misteris dels que ens podem imaginar. Sovint, les respostes les obtindrem més de la mirada interior que de l’observació de l’entorn. I, si bé és molt més còmode condemnar els altres, val la pena que experimentem la incomoditat de voler saber què hi ha en nosaltres que fomenta la violència.

 

Regina Ferrando

19 d’octubre de 2006