TAL FARÀS TAL TROBARÀS
Alguns polítics m’exciten i no precisament pel seu sex-appeal, sinó perquè,
en el fons, em nodreixen d’un grapat d’arguments per a molts d’aquests escrits
que comparteixo amb tots vosaltres. Deixeu-me, doncs, d’entrada, agrair-los la
seva aportació.
Ara, amb l’efervescència d’una campanya electoral a la vista, se’ns mostren
amb les seves millors gales, amb esperit seductor i amb l’interès més
desinteressat per convèncer-nos, cada un d’ells, de que la seva opció és millor
que la dels altres. I nosaltres, els éssers humans senzills, després de més de
25 anys, ja ens hem acostumat a l’espectacle que se’ns mostra campanya rere
campanya i, de mica en mica, anem aprenent a llegir entre línies, amb la
intenció d’esbrinar què és el que exactament s’amaga darrere de cada discurs
polític, per saber el dia de la veritat cap on s’inclinarà el nostre vot.
Avui, però, m’agradaria analitzar una situació concreta que alguns polítics
ens van brindar tot just la setmana passada i que ens serveix d’exemple per
mostrar-nos una part del nostre comportament que, sovint, ens comporta
maldecaps.
Un grup de polítics forans va visitar una de les nostres ciutats, on els
esperaven un grup de ciutadans per fer-los una rebuda no massa cordial. Aquest
fet ha aixecat una gran polseguera als mitjans de comunicació i la condemna
general de la classe política del nostre país.
Si bé el fet en si mateix és condemnable, sense cap mena de dubte, des del
punt de vista del creixement personal cal anar sempre a fons. Quan algú, sigui
polític o no, es troba en una situació d’aquest tipus s’hauria de preguntar
“què he fet jo per merèixer això?”. Aquesta pregunta senzilla ens pot donar una
informació determinant de la relació causa–efecte entre el nostre comportament
i les circumstàncies que ens envolten. Lluny d’això, la majoria dels humans,
tendim a condemnar el comportament d’altri com si nosaltres no hi tinguéssim
res a veure.
El refranyer, que és una font de saviesa inesgotable, ens il·lustra
situacions d’aquest tipus amb una claredat diàfana. Així, en castellà, hem
sentit sovint allò de “quien siembra vientos, recoge tempestades” i, en català,
el refrany tant directe de “tal faràs tal trobaràs”.
Cada una de les nostres accions comporta una reacció de l’entorn envers
nosaltres mateixos. Si les nostres accions són violents, siguin de pensament,
paraula o obra, fomentarem una reacció de l’entorn envers nosaltres mateixos,
del mateix color.
En aquesta vida hi ha menys misteris dels que ens podem imaginar. Sovint,
les respostes les obtindrem més de la mirada interior que de l’observació de
l’entorn. I, si bé és molt més còmode condemnar els altres, val la pena que
experimentem la incomoditat de voler saber què hi ha en nosaltres que fomenta
la violència.
Regina Ferrando
19 d’octubre de
2006